Estic esperant que arribi el tren per anar a fer sessions de «fisio» a l’Aliança de Girona. Penso en la Marta, la fisioterapeuta; tot i que va molt de bòlit, mentre va posant corrents a un, fa massatges a l’altre o ensenya exercicis per fer a casa, ens va parlant i ens dona pau i confiança.
Un dia recordava el mal que ens fa l’ús excessiu de pantalles, sobretot a la vista i per les males postures que ens acaben atrofiant parts del cos. «Tinc clar que no se m’acabarà mai la feina», deia la Marta.
Comentava que normalment en el bus, metro, tren, es veu a la majoria de la gent fent ús del mòbil tot sovint, sense socialitzar-se amb qui té al davant. Jo, quan vaig en transport públic porto un llibre o un diari, o les dues coses, i m’agrada llegir. També és bonic contemplar el paisatge... cada racó és una estampa a qualsevol època de l’any.
Tornant a les sessions de «fisio», voldria afegir que hi ha un ambient molt tranquil i guaridor, amb la música de fons, tot i sentir petits gemecs de dolor que, de vegades, no podem evitar.
I em ve al cap la Carme, una «iaia» fantàstica que, a la seva avançada edat, demostra un «saber fer», una elegància i un tarannà tan vital que és d’envejar.
Gràcies per aquests moments!
