Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

La ministra que n’estava fins al cony

Diu la ministra Ione Belarra que la Charo està «una mica fins al cony de fer-ho tot». D’aquesta manera tan gràfica explicava la titular de Drets Socials no sé quina campanya nadalenca d’igualtat. La campanya és igual, el que interessa són les paraules de tota una ministra, «fins al cony», que sonen com si un ministre declarés estar fins a la polla de l’increment dels preus, de la guerra d’Ucraïna o d’haver d’aguantar a Podem en el govern. De fet, l’autèntica campanya són les declaracions de Belarra, el vídeo de Charo era només un pretext perquè la ministra pogués dir «fins al cony», que és el revolucionari. Pel que sembla, hi ha un feminisme, en el qual milita Belarra, que intenta que les dones s’igualin als homes, però per baix, l’exemple a seguir no són els homes que davant un embolic estan cansats, ni tan sols els que estan fins al capdamunt d’una situació, sinó els que asseguren estar-ne fins a la polla. Arribar a ser com aquests és l’objectiu de les dones com la ministra, i la bona dona s’hi fa.

Deu ser per això que una altra de les aspiracions femenines encoratjades des del ministeri fou la d’arribar a casa sola i borratxa, igual que els homes que mamen sense mesura, no com els nenetes que no beuen o, pitjor encara, que beuen poc. Com més basta i grollera sigui una dona, com més brut el seu comportament i el seu llenguatge, més feminista serà, ens assegura la ministra, i no seré jo qui la contradigui en temes de barroeria. Els homes educats, els benparlats i els instruïts, no han de ser el model de la dona. Fins al cony, i no se’n parli més.

Podent-nos assemblar al pitjor dels homes, per a què esforçar-nos intentant ser com els millors, és el missatge governamental. Parlar i comportar-se com un pinxo de barra de bar és molt més fàcil que fer-ho com un acadèmic, està a l’abast fins i tot de la ministra, i a més empodera cosa fina. Ione Belarra no ha d’aturar aquí el seu magisteri per a dones del segle XXI, en pròximes compareixences ha de deixar anar ventositats en públic, rotar sonorament després de buidar d’un glop una ampolla de cervesa i gratar-se a dues mans l’entrecuix, que aquestes coses les fan els homes que li serveixen d’exemple. I no oblidi furgar-se el nas sense pudor, potser aquí dins hi ha el secret de la igualtat entre homes i dones. Tot, sense perjudici de piropejar en les rodes de premsa com si estigués damunt d’una bastida.

- Guapetó, que amb aquest paquet hauries de treballar a Correus i no de càmera a TVE.

Posant com a exemple a bastos i matussers, Ione Belarra envia el missatge que són aquests els homes de veritat, i no els que abans cedien el pas a la dona o pagaven el compte. No sé com casa això de, per una banda, reclamar que els homes respectin les dones i, per l’altra, agafar com exemple els més irrespectuosos, deu ser cosa de la nova política. Simone de Beauvoir va aconseguir equiparar-se a Sartre i Camus, i Ione Belarra a un tronista de Tele 5. Cadascú segons les seves capacitats.

Compartir l'article

stats