Posi un espia al seu llit

D’entre tots els mèrits que acumula el policia que es va endur al llit vuit activistes de la CUP -no alhora, cal precisar-, i que el fan mereixedor de la Laureada de San Fernando, no és el menor haver aconseguit que totes fossin dones, sense una sola equivocació masculina. L’agent té bona punteria. Dono per fet que tractant-se de l’«esquerra independentista», les ultratjades senyoretes serien de l’entorn de la CUP -no serien de JuntsxDretona, o com es digui avui-, i en aquest partit tenen per costum parlar sempre en gènere femení. Això, unit a l’ambigu aspecte de les militants, dificulta distingir els gèneres, i a ningú hauria estranyat que el Don Juan ficat a espia hagués comès almenys un error. Error d’embalum, mai més ben dit. Ni que fos per una mera qüestió de probabilitats, alguna vegada li hauria d’haver sortit carabassa la seducció i, ja ficat en feina en el llit -o màrfega, que fa més CUP- descobrir amb sorpresa que qui jeia al seu costat no era una donzella sinó un sant baró. Dono per segur que fins i tot en aquest supòsit l’aguerrit espia hauria continuat la seva dolorosa missió fins al final, deu estar ensinistrat per a complir també en aquesta circumstància. Tanmateix, no es va donar el cas, les denunciants són totes dones -això asseguren almenys, ja he dit que amb la CUP mai se sap-, fet que parla molt bé de l’olfacte del policia i explica per què l’última sigla de CNI significa Intel·ligència.

Les seduïdes reconeixen haver tingut amb el policia que es va infiltrar fins al fons, relacions «sexeafectives», que és una manera de dissimular el que la resta de mortals coneixem com a relacions sexuals, serà que el sexe amb afecte és menys sexe i el seu pecat és menor. I vet aquí que, mesos després de consumar, el denuncien per tortures, cosa que tant pot significar que van quedar insatisfetes com tot el contrari, amb les dones mai se sap. El denuncien, a més, per haver-les enganyat, ja que -asseguren- si haguessin conegut la seva veritable professió, no li haurien obert els seus cors, les seves ànimes i les seves extremitats. Espero que la denúncia quedi en res, ja que si senta jurisprudència, serà la fi de les relacions sexuals, fins i tot dels matrimonis, que són la seva antítesi. Si se’ns prohibeix enganyar, s’acaba la seducció, a veure qui és capaç de suportar que abans de jeure junts, l’altra persona confessi la veritat sobre el seu treball, les seves idees polítiques, els seus gustos culinaris, el seu equip de futbol favorit, el cotxe que té, les malalties patides, les manies o l’habilitat sexual que està a punt de posar en pràctica i serà per tant la primera de les mentides a caure del pedestal.

Alguna cosa podrien haver sospitat si, abans de consumar, l’avesat amant els hagués llegit els seus drets en lloc de murmurar-los paraules tendres a cau d’orella. Si no ho va fer és perquè estava molt ficat en el seu paper, o intentant distingir homes de dones en aquell batibull de rastes, barbes, cames peludes i pantalons bombats. El que no val ara, a toro passat, és queixar-se, ara toca fer-se fotre, aquest cop metafòricament.

Qui els hi havia de dir a les activistes de calces fluixes que quan, imitant Mae West, li preguntaven entremaliadament al noi nou allò de «portes una pistola a la butxaca o és que t’alegres de veure’m?», aquest portava realment pistola.

Subscriu-te per seguir llegint