La inutilitat de la cultura

La cultura no serveix per a res, per això és tan important», diu l’escultor Jaume Plensa. I com que no serveix per a res, la cultura ha sigut el blanc de les primeres accions dels nous ajuntaments de la dreta: vetos ideològics de manual. Fora el conte de fades transgènere de Virginia Woolf; fora Nua (ells sabran el motiu, perquè és un excel·lent monòleg sobre l’anorèxia en primera persona), fora El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai.

La cancel·lació del muntatge d’Alberto Conejero i Xavier Bobés a Briviesca, a Burgos, s’ha convertit en l’emblema de la purga: és un muntatge preciós sobre Antoni Benaiges, un mestre republicà afusellat l’any 36 al poble del costat on s’havia de representar. Ara que el Teatre Municipal de Girona ha decidit repescar l’espectacle censurat, omplin la sala per comprovar la inutilitat de la cultura, per això sempre se l’ha d’exterminar. Amb una impremta, un gramòfon i la promesa de dur-los algun dia a conèixer el mar, el señor maestro va inculcar a la mainada lliçons, aires de llibertat i la importància de somiar i mirar més enllà.

Per a res. Realment la cultura que promovia Benaiges i espectacles com el de Bobés i Conejero que el recorden a ell i al poder transformador del coneixement no serveixen per a res.

Subscriu-te per seguir llegint