El consell de Bellingham

«Smile» (somriu). Això li deia Bellingham a Vinicius només més acabar el partit de Champions davant el Braga. Bon consell del nou líder del Reial Madrid, l’anglès de 20 anys que ja és el jugador més estimat al Bernabéu. Una paraula, un simple gest i la seva complicitat amb Vinicius poden fer que el brasiler se centri en el seu futbol i s’oblidi dels rivals, de l’àrbitre i del públic. No és un assumpte fútil, per descomptat. Somriure, gaudir i jugar amb alegria en comptes d’enfrontar-se a tot i a tots. Vinicius ha de tornar a ser aquest noi feliç que es va tirar l’equip a l’esquena quan va arribar al club. El futbolista desequilibrant, amb un desbordament brutal, al qual només li faltava gol. Va treballar dur, molt dur, per millorar i ho va aconseguir. Les seves xifres van progressar de manera ostensible alhora que mantenia la seva innata capacitat per crear perill i espantar a les defenses rivals. Tot això en un equip plegat d’estrelles que col·leccionaven Champions. No era fàcil, però ho va aconseguir.

Les distraccions de Vinicius

Vinicius, ho hem vist aquests anys, té qualitat i totes les condicions del món per ser el millor. Però ha d’intentar no distreure’s i centrar-se en allò important. Que faci cas al seu entrenador, als seus companys i al seu amic Bellingham. Que torni a ser feliç jugant al futbol i no es deixi influir per opinions alienes. El futbol està per divertir-se i no per crear enemics. Bellingham saluda als rivals i a l’àrbitre quan acaben els partits. I ho fa amb un somriure enorme que transmet seguretat i tranquil·litat. Celebra sense ofendre i es mostra elegant en les seves compareixences davant la premsa. A Madrid l’aplaudeixen i a Barcelona el miren amb admiració i amb una certa dosi d’enveja. Jude és un futbolista diferent, alegre, llest i orgullós de jugar al Madrid. És, sens dubte, un tipus diferent. I tot un exemple al qual imitar.

El Barça, mentrestant, està en problemes. La victòria davant l’Alabès, pels pèls, no pot ocultar el moment crític que viu l’equip. Encaixar un gol als 17 segons és un símptoma preocupant. I Xavi tirant la culpa a la premsa del mal joc. Tela.

Subscriu-te per seguir llegint