Pugen l’IBI i les escombraries a Girona, obviant la progressivitat

Els ajuntaments estant aprovant aquests dies les ordenances fiscals que estableixen i regulen els impostos i les taxes municipals per a l’exercici 2024. Ja és habitual que, després de les eleccions municipals, els nous consistoris aprofitin per pujar els ingressos tributaris el primer any de mandat, ja sigui per poder tirar endavant les promeses fetes en campanya o per reduir els deutes dels anteriors equips de govern. En tot cas, el fet que les següents eleccions no siguin fins d’aquí a quatre anys, també ajuda a prendre aquesta decisió.

Tanmateix, enguany està agafant protagonisme la taxa d’escombraries, tribut que els ciutadans paguem per la recollida i tractament dels residus urbans. Aquesta taxa, com la resta de taxes, és la contraprestació que els usuaris i beneficiaris d’un servei públic abonen per la prestació del servei. Seria similar al preu que com a consumidors paguem per rebre un servei personal, amb la particularitat que aquí el prestador del servei és l’Administració i que la suma de tot el que els «clients» paguem no pot superar el cost del servei, és a dir, no es poden obtenir beneficis.

L’actual protagonisme de la taxa d’escombraries resulta dels anuncis dels importants increments de les quotes per a l’any vinent, els quals es justifiquen per l’entrada en vigor de la llei estatal de residus per una economia circular que obliga als ajuntaments a aprovar en un termini de tres anys una taxa específica i no deficitària que permeti establir un sistema de pagament per generació, el qual reflecteixi el cost real directe de les operacions de recollida, transport i tractament de residus.

En el cas de l’Ajuntament de Girona, els augments de les quotes de la taxa d’escombraries per a l’any vinent són certament significatius. Pel que fa a la quota anual dels habitatges en edificis col·lectius, aquesta passa de 170,80 a 214,99 euros, mentre que la quota anual de les cases i xalets individuals passa de 240,68 a 302,94 euros, augments que representen un 25,87% en relació a les quotes de 2023.

Més gran és l’augment de les quotes dels locals amb activitat. Per exemple, la quota anual dels restaurants de menys de 150 metres quadrats passa de 1.082,85 a 1.390,30 euros, mentre que els comerços al detall de productes alimentaris de 200 metres quadrats passa de 965,05 a 1.239,12 euros, que signifiquen un augment del 28’40% en relació a les quotes de 2023.

Ara bé, aquests augments no es produeixen per un canvi en el sistema de recollida i tractament dels residus a la ciutat de Girona, en aplicació de la citada llei estatal, sinó per un augment directe dels costos del mateix servei que es ve prestant, el cost del qual ha passat dels 12.028.749,56 euros el 2023 als 15.469.572,08 euros per al 2024, és a dir, una pujada de gairebé un 29% en un any. Més enllà de l’augment de l’IPC dels darrers mesos, des de l’equip de govern caldria analitzar i explicar el perquè d’aquest increment tan important dels costos d’un servei que no canvia i no limitar-se a repercutir-lo automàticament a les butxaques dels ciutadans.

A més, aquest repartiment es fa de forma lineal sense tenir en compte ni la brossa realment generada, ni les circumstàncies personals o familiars dels contribuents, ni el compromís de la ciutadania en reduir els seus residus. Ja no parlem de la falta total de progressivitat de la taxa, atès que tothom paga el mateix sense tenir en compte la seva capacitat econòmica.

Pel que fa a la nova llei estatal de residus i economia circular, aquesta no busca que els ajuntaments puguin ingressar més tributs sinó que els ciutadans generin menys escombraries, incentivats amb la possibilitat real de que si ho fan pagaran menys taxa. És a dir, la nova taxa hauria de tenir en compte la brossa realment generada per cada contribuent i reconèixer (i premiar) la capacitat de reduir la seva generació, òbviament amb una rebaixa de la quota a pagar.

Existeix un gran consens en què l’activitat humana està sent nociva per al medi ambient i la sostenibilitat del planeta. I, al mateix temps, es reconeix que la fiscalitat pot ser una bona eina per ajudar a impulsar comportaments i activitats menys perjudicials o fins i tot favorables en la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, i d’acord amb el principi de qui contamini que pagui, fa falta que existeixi la possibilitat de real de no pagar o pagar menys si no es contamina o es contamina menys.

Durant la darrera campanya electoral, el «Transformem Girona» de Guanyem per una banda parlava del consum responsable i del residu zero i, per altra, es queixava que el model impositiu de l’antic equip de govern (que encara governa) «ha beneficiat aquells que més tenen». En aquest sentit, el seu programa electoral recollia la proposta d’impulsar «una major progressivitat en els impostos municipals per millorar la redistribució de la riquesa a la ciutat», i millorar «la tarifació social i ambiental tant a les taxes municipals com en els serveis prestats des de l’Ajuntament (escoles bressol, residus, escola de música…). I afirmava que estudiarien «formes innovadores de fiscalitat progressiva que premiïn el compromís ciutadà en els diferents àmbits».

De moment, en les primeres ordenances fiscals del nou equip de govern encapçalat per Guanyem no hi ha res d’innovador, ni de major progressivitat, ni cap premi al compromís dels ciutadans. Es mantenen la majoria dels impostos «invariables» deixant-los iguals a com estaven amb l’anterior govern de Marta Madrenas, i els únics canvis han estat els augments ja assenyalats de la taxa d’escombraries, iguals per a tots els contribuents, així com un augment lineal de l’IBI del 3’6%, també igual per a tothom, incrementant el tipus de gravamen general de l’1,005% a l’1,041%, la qual cosa manté la ciutat de Girona entre les capitals de província amb l’IBI més alt.

Per tot plegat, en política es torna a complir allò de que tot canvia perquè tot continuï igual i, malgrat els canvis en el govern municipal després de les eleccions, els tributs de la ciutat de Girona o pugen o es mantenen iguals. Oportunitat desaprofitada o bany de realitat? En tot cas, caldrà esperar un any per veure si Guanyem és capaç de portar a la pràctica les seves propostes en matèria fiscal i de residus, fins aleshores haurem de seguir reciclant pel bé del medi ambient perquè pel bé de les butxaques dels contribuents de moment no toca.

Subscriu-te per seguir llegint