El relleu és urgent

«...una generació que vol i dol donar el relleu, sense saber ben bé com.» (Andreu Barnils)

Aquesta és la qüestió, el relleu. Els veterans ja comencem a tenir els genolls, o les lumbars... les forces, en definitiva, lesionades. A la meva generació ja se’ns ha passat l’arròs activista, el de primera línia. 

Naturalment, això no significa que tinguem lesionades també les idees, però al capdavant hi cal saba nova, per dir-ho de manera cursi. Els iaios podem posar tiretes, benes a les ferides, donar refugi als perseguits... fins i tot, si ens ho demanen, podem donar opinions, memòries, per si poden ser útils. Però a davant (i no parlo solament del cos físic) hi ha d’haver energia nova i empenta il·lusionada.

I aquesta és la qüestió, com anem de gent jove disposada a pujar l’esglaó republicà que falta, després de l’1-O-2017? Tinc la impressió que el jovent, diguéssim fins als 30 anys d’edat aproximadament, té altres prioritats, altres necessitats que els urgeix greument i, per tant, un cert desencís vital: perspectives professionals, laborals i econòmiques molt precaritzades. Connectar l’ideal independentista amb aquestes circumstàncies, de manera que la joventut hi trobi una via d’esperança i de millora, és tot un repte, però no veig una altre manera de motivar-los, d’il·lusionar-los. Els «sèniors» amb talent i coneixements hi tenen una feina ideològica, filosòfica i pedagògica important.

La generació que va dels 30 als 50 anys d’edat, amb aquests problemes existencials més evolucionats i, o prou superats són, segurament, els més idonis per prendre el relleu, a curt termini, a la meva generació de polítics i activistes. El problema rau en que, sigui per respecte cap els actuals líders, sigui perquè temen represàlies si es pronuncien, no acaben de donar el pas endavant, ni orgànicament, ni programàticament.

En tot cas, el relleu és urgent, a més d’inevitable. Que els actuals partits independentistes siguin capaços de jubilar els seus quadres actuals de comandament és molt important, imprescindible. Però sense l’empenta popular i activa de les noves generacions no hi haurà res a fer. La república catalana, o creix de baix a dalt, o no existirà.