Opinió

Monjo de Montserrat

Sant Nadal

És amb nadales tan populars com el Noi de la mare, A Betlem me’n vull anar, Santa Nit o Les dotze van tocant, que els petits i els grans vivim el Nadal. 

I al costat de les nadales, no podem oblidar (com un Evangeli viu), la bellesa dels pessebres vivents de Castell d’Aro, Pals, Campdevànol, Peralada o Bàscara, i que com va fer Sant Francesc d’Assís a Greccio, ara fa exactament 800 anys, ens mostren plàsticament el naixement de Jesús. I encara, a més de les nadales i dels Pessebres vivents, també tenim els Pastorets de Figueres, Olot, Sarrià de Ter, Girona, Palamós, Banyoles o Ripoll, que enguany celebra 125 anys de les representacions en català dels seus Pastorets. I és que, com ha dit l’Oriol de Ramon, de la banda de reggaeton, The Tyets, «els Pastorets són amor, tradició i esforç col·lectiu». 

Cada any, Nadal ens porta el somriure i la bondat de Déu i el desig que tots portem al cor, de pau a la terra. Per això Nadal hauria d’esborrar del nostre interior l’egoisme, la mentida i la violència. Perquè Nadal ens retorna a la innocència de la infantesa. Nadal ens retorna al món de quan érem nens i fèiem el pessebre amb rius de paper de plata i muntanyes de suro, amb la farina que semblava neu i Maria, Josep i el Nen a la cova.

En Nadal, és Déu mateix que, en un infant, es fa present enmig nostre per eixugar les llàgrimes dels qui ploren, per omplir d’alegria als qui estan de dol, per donar esperança als qui busquen consol, per animar a aquells que ja no poden més, per pacificar els cors dels qui sofreixen!

Durant el Nadal tots estem convidats a l’alegria, perquè ens ha «nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2:10-11), el Déu que es fa present en la vida quotidiana, en el treball, en les dificultats i en el cansament! I és que Nadal ens ensenya a descobrir Déu en l’Infant del pessebre. I també en els altres. De fet, Déu neix en aquells cors que s’obren i acullen l’amor! I és que Déu ve a nosaltres pel camí de l’amor i en el desig de l’amor. Per això Nadal es fa realitat, quan neix al nostre cor el desig de pau i de fraternitat.  

Que el Déu Infant dugui la pau a la terra i al cor dels homes de bona voluntat. Que el Déu Infant que neix en un món en guerra, d’injustícies i d’odis, ens doni un cor ple de tendresa per tal de descobrir-lo en tots els qui pateixen. Que el Déu Infant sigui l’esperança i el consol per a les famílies que han perdut un ésser estimat, que tenen un malalt o a la presó o que passen dificultats econòmiques. Que el Déu Infant acabi també amb els instints violents que tots portem al cor, i ens ajudi a construir un món més fratern i més solidari, com desitjava el poeta Joan Alavedra en el seu poema, El Pessebre: «Pau a la terra! Mai més cap guerra! Mai més pecat! Pau als homes de bona voluntat!». 

Bon Nadal als periodistes i als lectors del Diari de Girona i a tots els homes i dones de bona voluntat.

Subscriu-te per seguir llegint