Alliberant-se dels talons d’agulla

Les franceses estan abandonant les sabates de taló alt, segons explica The Economist. Gairebé la meitat d’elles no sap caminar-hi, afegeix citant una enquesta. Els prescriptors de la moda s’estan fixant ara en les botes gruixudes de color negre i amb soles de goma estriada, mentre que les sabatilles esportives d’un cert preu ja no provoquen mirades de desaprovació quan es combinen amb pantalons i jaquetes elegants. El setmanari londinenc atribueix el canvi a més d’un motiu, però entre ells esmenta la revolta de les generacions més joves disposades a alliberar-se de la tirania d’un tipus de sabata que maltracta els peus, les cames i fins i tot la columna vertebral, tot plegat en nom d’estilitzar la figura. És a dir, en nom de la cosificació orientada a la seducció que atorga un paper determinat a les dones. Cada cop són més les que no s’ho empassen, i encara menys com a capteniment per a totes les hores de la setmana. El vell principi que qui vol presumir ha de patir ja no s’accepta amb la mateixa conformitat de fa uns anys.

I mentre a França passen aquestes coses, a Catalunya les presentadores dels Telenotícies i altres programes de la televisió pública nacional apareixen en pantalla calçant sengles stiletto, sabates amb taló d’agulla. Alguna cara famosa ha confessat que quan s’asseu darrera la taula dels presentadors s’afanya a treure-se-les i substituir-les per aquells còmodes esclops foradats, amb nom d’onomatopeia, que gasta el personal dels hospitals, entre altres. Ideals per a persones que es passen el dia dempeus o caminant trajectes molt curts. Si les estrelles de la televisió marquen tendència encara que no vulguin, i el seu estilisme en pantalla està controlat o supervisat per la direcció, tindria molta lògica que fessin pedagogia de les actituds saludables, i enfilar-se en uns talons d’agulla, que forcen la postura del peu i el repartiment de càrregues, no és el millor exemple. Oi que no apareixen fumant, o ingerint begudes alcohòliques? Doncs això.