Després de treballar 22 anys pel Departament d’Ensenyament i de passar per totes les etapes des d’Infantil fins a adults i cicles formatius, he observat que seria encertat que a cada centre educatiu fos obligatòria una comissió que vetlli pel benestar docent ja que en els darrers anys s’ha incrementat la nostra feina amb un excés de burocràcia, més hores a davant de la pantalla, més cursos de formació permanent, més canvis de lleis i decrets, alhora, més falta de personal que també ens fa anar de bòlit perquè l’alumnat rebi l’educació que es mereix.  

Com a conseqüència de tota aquesta suma de factors han augmentat les tensions i el malestar amb un mateix i en les relacions humanes, alhora, s’està vulnerant la nostra salut. 

Conec centres educatius, pocs, que ja tenen aquesta comissió amb l’objectiu que el docent pugui tenir un espai de cura per expressar i o canalitzar de la millor manera el malestar i les preocupacions relacionades amb la feina, a més a més, organitzen algunes sortides de cap de setmana com per exemples retirs per aprendre a gestionar qüestions personals i o professionals.

En la meva opinió humil, si ensenyament no té la competència de tenir cura del docent, doncs cuidem-nos nosaltres, fem pinya i mirem de fer tots els possibles perquè el món de l’educació estigui a l’altura d’una societat avançada, respectuosa i ètica.