Burocràcia

Aquests dies de tractorades hem sentit a dir que els pagesos n’estan fins als pebrots –per emprar una expressió vegetal– dels cabirols, els senglars, els conills, els polítics i la burocràcia. No necessàriament per aquest ordre. Més enllà de les reivindicacions del sector primari, es queixen de com s’ha burocratitzat la seva feina i de com per a canviar un camp d’enciams per un camp de cols, han de fer papers i papers i papers.

La burocràcia, que és un mot mig francès, mig grec, vol dir textualment: «poder des dels despatxos» i el problema de la burocratització de les nostres vides ha arribat a extrems alarmants. El Germà Gran (el Big Brother d’Orwell) no només ho vol saber tot sinó que, a més, vol que siguem nosaltres mateixos els qui li expliquem en temps i forma. Quan parlem de burocràcia correm el perill de culpar als funcionaris de base que també en son unes víctimes, més enllà de la caricatura fàcil del funcionari que troba un plaer morbós en tenir un problema per a cada solució, que també n’hi ha. Són aquells que, en temps franquistes et miraven i et deien «le falta una póliza de cinco pesetas» o els que ara et diuen «ho sento molt», sense sentir-ho. Però els administratius que atenen les guixetes o les peticions no en són els culpables, repeteixo. Tothom ha quedat presoner de l’asfixiant burocràcia, també els polítics. Els famosos procediments se suposa que serveixen perquè no es gasti un cèntim públic sense que se sàpiga on va a parar, cosa que s’ha d’aplaudir. La transparència és un gran valor i ens serveix, per exemple, per a saber que la major part dels Fons Europeus d’ajuda als pagesos va a parar a les butxaques d’unes quantes famílies de terratinents milionaris. Les gestions davant de les administracions, que ara s’han de fer per Internet, solen ser complicades fins i tot per als que estem avesats a navegar per la xarxa o per a les mateixes gestories. Potser perquè els portals i pàgines webs estan creades per a empreses que només s’han especialitzat en fer-se amigues del Germà Gran i saben de quin peu calça i saben, també, que en el plec de condicions es valorarà que el preu sigui a la baixa i no hi consta enlloc que cal que el portal sigui entenedor i agradable. La mateixa administració local s’ha complicat tant que em consta que alguns treballadors es compren el boli Bic abans d’enfrontar-se a la paperassa que cal omplir perquè els en donin un. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.