Més a prop del tots contra tots (2)

El tots contra Aragonès, per la gestió de la sequera, fa dies i setmanes va augmentant, tot i que no pot amagar responsabilitats compartides amb anteriors Governs, i també pel que ha fet o deixa de fer l’oposició... I no sols l’oposició política, també la social i la «ambiental» (entre cometes, doncs el gruix de l’ambiental està molt distreta en altres afers, quan hauria de ser la punta de llança de l’oposició). 

Per altra banda, creix el tots contra tots, que han ajudat a conrear no pocs governants nostrats quan dia sí i dia també, amb generosa cobertura de TV3, han repetit, legitimat, fet acords de govern, lleis, rodes de premsa, etc., sobre allò de que «és el territori qui ha de decidir». Doncs això ha obert finalment la veda: jardiners, indústria, hotelers, particulars, pagesos, piscines, gimnasos, regants... tothom tira ara cap al seu interès. 

Fins on jo arribo, no som ni una república autogestionària, ni una confederació de vegueries socialistes. Llavors sí tindria sentit que fos el territori el que decidís, però no és el cas, ni de lluny. Catalunya és un gran mercat del ram, on les multinacionals decideixen més que el territori (i que els pagesos!) i on les tecnològiques decideixen més que el Govern de la Generalitat. Per tant, el posat progre que se’l guardin. De fet, és un posat purament electoral, per tenir contentes les parròquies NIMBY, que van creixent al costat de certs partits, fruit d’aquesta política cantonalista i de tot un seguit d’associacions i plataformes, on segons quines comarques semblen regnes de taifes, quan a la vegada depenen totalment de Catalunya, d’Espanya i de no poques multinacionals (més ports, aeroports i infraestructures elèctriques, sanitàries i alimentàries).

Per tant, el seu comarcalisme és pur populisme, on conflueixen també alguns científics que com l’acudit gallec no saps mai si pugen o baixen, doncs el catastrofisme d’uns provoca més paràlisi i derrotisme, que no mobilització proactiva, i el fetitxisme conservacionista d’altres, provoca desviar l’atenció del problema més greu i important que tenim: l’emergència climàtica i la sequera, producte de les emissions de combustibles fòssils, convertint el que seria la solució (les energies renovables) en el problema. Vegem dos exemples, de com s’utilitza també el tots contra el boc expiatori. 

Recentment es va denunciar a bombo i plateret al Conseller d’Acció Climàtica per manca de transparència en relació a les medicions que estava fent un vaixell d’enginyeria ambiental enfront del cap de Creus, i que tenia tots els permisos corresponents de la Generalitat, en el marc del pla Plemcat. Pocs dies després s’anunciava una querella contra el director de l’ACA, a la Fiscalia de Medi Ambient, per considerar que la mesura sobre reducció dels cabals dels rius, en concret de la Muga, va en contra la biodiversitat, com si la sequera que estem provocant nosaltres mateixos, no estigui matant la Muga.

És realment curiós i sospitós aquest aparent radicalisme, que porta a publicitat gratuïta i foc d’encenalls, quan de fet s’hauria de denunciar al director de l’ACA per raons molt més greus i al Conseller per manca de transparència en multitud d’afers ambientals. Maniobres de distracció per confondre a la població i dividir l’opinió pública? Una mostra més de dissidència controlada que a partir de pretextos locals tira tinta per desviar l’atenció del que passa a Catalunya?.

No és més important saber i una mostra de transparència ambiental, quins ajuntaments de la costa gironina, no tenen encara o tenen caducat el seu pla d’emergència (de riscos, no el de sequera, que també)? No hi ha motius per portar aquesta irregularitat a la Fiscalia de Medi Ambient? I saber quina contribució fa a l’escalfament i sequera locals, l’emissió de CO2 a la demarcació de Girona, i a l’Alt Empordà, atès que només el 2% de l’energia és renovable?

No hauríem de saber com estan els aqüífers dels municipis de la costa, doncs a part de baixos, és un secret a veus que el nivell de salinització és creixent?

No hauríem de saber quina quota de morts prematures per contaminació aporta la demarcació de Girona i l’Alt Empordà? de mortalitat i morbiditat també de gent gran per calor extrema? Per cert, s’estan habilitant ja els refugis climàtics per al llarg estiu africà que s’acosta, on arribarem als 50º? Saben les autoritats locals que a partir dels 47º els nostres aires condicionats fallen? 

No hauríem de saber quin impacte ambiental té l’AP-7 a l’Alt Empordà, on com vinc repetint, més de 9.000 camions diaris anant i 9.000 tornant converteixen aquest tram en una de les vies més contaminants d’Europa? No hauríem de saber quin impacte ambiental tenen les motos aquàtiques, iots i creuers en el fons marí, ja que tan es parla de biodiversitat? O quin nivell de superfície de boscos en Km2 està afectada la demarcació de Girona de processionària del pi i quines mesures de sanitat ambiental s’estan endegant, cara a la imminent primavera? Quina quota li correspon de les 100.000 Ha que calcula hi ha la Conselleria d’Acció Climàtica? I de les 10.000 Ha de boscos morts?.

No hauríem de saber, si ens posem tan científics, quina és la raó per la que Catalunya, però especialment la demarcació de Girona i l’Alt Empordà, pateixen més sequera i alguns estudis apunten a inicis de desertificació, fruit del canvi de corrents marines a la Mediterrània occidental i de la disminució d’aires humits de llevant? Que potser no interessa divulgar estudis científics en aquest sentit i sí en altres, per desviar l’atenció?

Subscriu-te per seguir llegint