Paradoxes d’una triple garbinada

Dies passats es van creuar en el camí de les permanents contradiccions socials i institucionals que s’arrosseguen fa temps, en relació a l’emergència climàtica, tres fets quasi simultanis. Una triple garbinada. Mirant-les de front a les tres, donen molta llum del nivell d’hipocresia, desinformació científica, covardia, etc. 

Primera garbinada, la literal, per les destrosses a multitud de passeigs marítims i platges de la costa catalana, i de la Costa Brava també, per un garbí desfermat i amplificat per la borrasca Nelson, que pocs vinculen al canvi climàtic (doncs ens han avorrit -fins i tot Tomàs Molina se’n vol anar-) i a la seva contribució i amplificació dels temporals. Segona «garbinada», la reacció de la Generalitat i de certs col·lectius conservacionistes, pels criteris d’adjudicació per subhasta de les instal·lacions d’eòlica marina, per part del Ministeri de Transició Ecològica, prioritzant els criteris econòmics als ambientals. Molt bé, es podria ponderar millor, però on estaven la Generalitat i aquests col·lectius quan es va instal·lar el macro complex Logis Empordà i més encara Amazon al Far d’Empordà, que ha disparat encara més el trànsit i les emissions de CO2 a l’AP-7? Tercera «garbinada», la presentació d’un completíssim estudi científic a la Universitat de Girona, en el marc d’unes jornades sobre eòlica marina, on es demostra amb dades exhaustives que l’impacte dels usos actuals de la costa i del mar, de Barcelona a Roses, passant per Blanes, Palamós, etc., fins a quatre milles nàutiques, en present, sumant tots els sectors i pràctiques insostenibles, és superior amb escreix, als possibles impactes futurs de l’eòlica marina (doncs d’actuals no n’hi ha, al ser inexistent). Amb la peculiaritat, espectacular peculiaritat, que aquest estudi no inclou ni els impactes del turisme ni els del canvi climàtic accelerat en el que estem immersos, que sumat als anteriors usos no sostenibles, deixen totalment com a gran fake l’alarma social que fa temps s’ha estès per l’Empordà, quan a la vegada l’Empordà és líder (en proporció d’habitants) en emissions i augment de temperatures, amb respecte a Catalunya. Un secret molt ben guardat pels detractors de l’eòlica i també per la Generalitat. 

Anem a contextualitzar aquest tres fets. Comencem per la garbinada literal. Fa anys que no deixen de publicar-se estudis científics sobre els impactes del canvi climàtic a la costa, tant per l’augment del nivell del mar com de les temperatures de l’aigua, cada vegada més calentes, que provoquen una expansió afegida del volum de l’aigua. Repetidament, s’avisa per experts, científics, geòlegs i divulgadors la urgència de prendre mesures de protecció i adaptació, sigui de protecció amb format d’espigons de superfície o submergits, amb promontoris dunars amb vegetació o amb la recuperació i renaturalització dels passeigs marítims per tal de crear una barrera natural enfront els temporals. Doncs com si estiguéssim parlant de la Polinèsia. La gran majoria d’ajuntaments segueixen pensant que això és ciència ficció, ajudats o no per assessors sense escrúpols que els hi fan la gara-gara (i a seguir cobrant). I és evident i publicat que el nivell del mar està augmentant a raó de 3-4 mm l’any. Tanmateix, que 1 cm d’augment equival a l’erosió d’1 m3 de platja en línia. 

Anem a la segona garbinada. És sorprenent també que els estudis científics que alerten i adverteixen sobre els impactes actuals dels usos no sostenibles de la costa i el mar, passin desapercebuts o silenciats, quan retroalimenten el mateix canvi climàtic i malmeten la biodiversitat (que tan els preocupa als detractors de l’eòlica marina -i terrestre també-). Un exemple, l’estudi presentat en unes recents jornades a la Universitat de Girona per Daniel Depellegrin, del Projecte europeu UE BluePath, de la UdG, on s’evidencia que la suma dels impactes actuals dels usos de navegació, piscifactories, pesca comercial, cables i oleoductes, ports i punts de càrrega, defensa nacional, extracció i explotació de materials, dessaladores, etc., és pel cap baix 50 vegades més gran, que els possibles impactes de l’eòlica marina, quan n’hi hagi... Potser hauríem de recordar (doncs de tan repetir que l’eòlica marina es perjudicial, ho oblidem) que és l’energia renovable que més fa disminuir emissions i energia fòssil, doncs amb plaques solars a totes les teulades no es soluciona ni el 20% del problema. I que més abaratirà el preu de l’energia, per cert. 

Cal recordar també l’informe del científic Pere Roura, de la UdG, «La captura de CO2 al Golf de Roses», una solvent recerca que els detractors de l’eòlica marina sempre obvien, quan demostra el cost/benefici de les renovables. 

Com deia abans, és sorprenent el nivell exhaustiu i detallat d’explicacions que exigeix la Generalitat al govern central, mentre a la vegada passa de puntetes, no exigeix, mira cap a una altra banda amb l’endarreriment que portem amb la transició energètica. Tot perquè les parròquies (s’acosten eleccions, sempre s’acosten eleccions...) a les que sovint està empresonada ERC, no molestin.

Mentre es demanen exhaustives explicacions a Madrid sobre els criteris d’adjudicació, a Catalunya el silenci és permanent, sepulcral i escandalós sobre el nivell d’incompliment dels plans d’emergència municipals (anomenats Duprocim). On la gran majoria de municipis no el tenen o el tenen caducat. I on els científics que s’escandalitzen amb projectes eòlics que poden trigar anys (masses anys), no veuen les onades que s’estan menjant la costa als seus nassos, ara i aquí, ni les ones de calor marines. Les dades es recorden i repeteixen sempre, abans de les eleccions i després d’aquestes...

En qualsevol cas, el contrast entre les diferents garbinades és eloqüent. No us recorda això al negacionisme del canvi climàtic versió catalana i actualitzada?