Avui en dia la forma com es treballa i els mitjans que utilitzem han evolucionat i han canviat la manera també de com ens comuniquem, així com els mitjans de control a les relacions laborals. Això fa que es pugui pensar que vivim en una constant connexió pendents, no només de les xarxes socials, sinó del treball.

El teletreball, la videovigilància, el control horari mitjançant aplicacions mòbils, la geolocalització, control d’ús de les TIC són elements molt presents a les nostres vides laborals, però fins a on arriba el poder de control de l’empresari? ,Fins a on es pot exigir la disponibilitat permanent del treballador? Com funciona el dret a la desconnexió digital?

Fins a on arriba l’ús de mitjans electrònics per controlar als treballadors?

En principi, tots els elements de control han de tenir una finalitat estrictament laboral, sense envair en cap el dret a la intimitat del treballador, però a més qualsevol mitjà de control ha de tenir un fi específic i ser proporcional a la dada que es vol obtenir i, a més, el treballador ha de conèixer que el mitjà de control existeix i el fi al qual es destina.

Per exemple, puc instal·lar el GPS al vehicle d’empresa d’un comercial per saber on és el vehicle quan aquest comercial està fent la seva ruta programada, però si aquest comercial fa servir el mateix vehicle per a ús particular, hauré de limitar el seguiment únicament a casos excepcionals com el robatori del cotxe. Però el més important és que el treballador ha de tenir coneixement que porta instal·lat el GPS i si aquest es fa servir per control laboral.

Què és la desconnexió digital?

La desconnexió digital és l’obligació que tenen els empresaris i altres subjectes amb els quals es tinguin relacions laborals, de respectar el descans dels empleats. D'aquesta manera els empleats mai tindran l'obligació de connectar-se al correu electrònic, el mòbil o qualsevol altre dispositiu en els períodes de vacances o després de finalitzar la jornada laboral diària.

L'empresari té el deure de protegir la salut dels treballadors i, en conseqüència, ha de respectar i garantir de manera efectiva el seu dret al descans.

Ja han arribat als tribunals diversos casos perquè els límits a la desconnexió no són clars. Així, per exemple, fer un curs formatiu online obligatori fora de l’horari de treball no vulnera aquest dret perquè ja s’entén temps de treball efectiu o enviar un whatsapp fora de la jornada de treball relatiu als serveis mínims a realitzar durant una vaga o enviar correus electrònics fora de l’horari quan l’empresa ha expressat que no existeix obligació de llegir-los.

Com han d’actuar empreses i treballadors?

En primer lloc, és convenient que les empreses tinguin protocols d’ús de les TIC, informant tant de l’ús adequat de les mateixes com del control que per part de l’empresa es pugui fer. Igualment, haurien de tenir un protocol respecte a la desconnexió digital per garantir aquest dret del treballadors, així com tenir per escrit i pactades les clàusules relatives al teletreball d’aquells treballadors que s’acullin al mateix.

Finalment, els treballadors hauran de respectar els protocols i normes instaurades en les empreses respecte a aquestes matèries i, en tot cas, poden fer valdre els seus drets davant de la jurisdicció social, així com denunciar les infraccions que les empreses puguin cometre davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Joan Blanco Advocat