El jurat popular ha condemnat per homicidi -sense atenuants ni agreujants- L.A.T.G. el jove francès que el 17 de juliol de 2011 va clavar una ganivetada mortal a A.M., de 15 anys, en el transcurs d'una baralla a Lloret de Mar. D'aquesta manera, el tribunal considera que la punyalada va ser un acte accidental en què l'acusat no tenia intenció de matar, tot i que era plenament conscient que clavar una navalla al tòrax pot comportar la mort.

La deliberació ha sigut ràpida però no unànime. En menys d'un dia, set dels nou membres del jurat van decantar-se per la tesi de l'homicidi donant plena credibilitat a la versió de l'acusat en què assegurava que mai va tenir intenció d'acabar amb la vida de la seva víctima. La fonamentació del veredicte també la van farcir amb l'exposició que la defensa -Manel Mir- va realitzar durant la sessió d'informes explicant que la ganivetada es va produir en el context d'una baralla que, per essència, "és dinàmica, sobtada i imprescisa". Aquesta justificació permetia descartar qualsevol besllum d'una decisió lúcida, premeditada i inequívoca d'acabar amb la vida del menor.

El fet que la mort del jove acabi convertint-se en un homicidi també té a veure amb què el tribunal popular ha considerat provada la possibilitat de defensa del menor, encara que aquesta fos infructuosa. Emmarcant la ganivetada dins la baralla evitaven que l'atac fos sorpresiu i d'aquí van elucubrar una teoria segons la qual, com que el menor va entomar els 8 centímetres de fulla de la navalla pel costat esquerre del tòrax, això explica que estava en moviment i barallant-se. A criteri del jurat, l'acció de L.A.T.G. només es podria considerar premeditada si la ganivetada l'hagués efectuat frontalment i directa al cor.

El que no fa el veredicte és exculpar l'agressor de saber les coses que són de sentit comú, com el fet que si s'utilitza un ganivet es pot acabar matant perquè es tracta d'una arma "potencialment perillosa, fet que és de coneixement públic, genèric i elemental". A això cal sumar que l'acusat no presentava cap tipus de trastorn mental i que, per tant, era plenament conscient del resultat que podia acabar ocasionant.

Sense atenuants

En el seu veredicte, el jurat popular ha refusat apreciar cap atenuant a l'acusat. En no haver-se aportat cap prova documental que acredités que el dia dels fets havia begut tot l'alcohol que durant el judici va confessar haver consumit van considerar més sensat deixar al marge aquesta qüestió i, per tant, donar per entès que no tenia les facultats alterades. Entre altres coses, perquè ell mateix va admetre que no va tenir els símptomes típics d'una gran borratxera.

Tampoc es van creure la idea de la "por insuperable" perquè, al seu entendre, la baralla va ser d'un contra un i no del grup de Milroy cap a l'acusat. "No va poder sentir pànic" perquè no estava acorralat.

El jurat es va oposar també a la possibilitat que en la redacció de la sentència es doni l'opció a l'acusat de sol·licitar la suspensió de la condemna o a demanar l'indult al Govern de la Nació.

En acabar la lectura del veredicte, les parts van proposar al magistrat-president, Adolfo García Morales, la pena de presó que consideraven ajustada imposar. Les acusacions reclamaven 15 anys -la màxima- i la defensa, 10 anys -la mínima.