m'assabento per la premsa que les monges que encara hi quedaven, deixen, després de 130 anys de servei, l'hospital-asil Sant Jaume de Blanes. Com diu la superiora, finalment i malauradament, la falta de vocacions i també la racionalització de despeses han fet que les cinc germanes que encara oferien els seus serveis al centre hagin estat destinades a altres llocs. Llàstima!

Tinc records personals i entranyables de moments viscuts entre les parets, sobretot, de l'edifici antic de l'hospital-asil. Els records de les meves primeres pràctiques mèdiques. De la primera sutura al cap d'un turista francès al que li havia caigut una pinya. Dels sobris, però, saborosos sopars a la cuina les nits de guàrdia. De les curses amb cadira de rodes que, durant les hores mortes, fèiem pels passadissos amb la longeva i entranyable germana "Nuri" i amb l'Angelina. D'algun emblemàtic intern com el popularment conegut com en "Joan de l'hospital". Però, també, de la generositat i l'altruisme que caracteritzava gairebé totes les monges amb les quals vaig compartir guàrdies i serveis durant una temporada.

Ja fa anys, l'ampliació i el nou edifici van propiciar un canvi radical, tant pel que fa a la gestió com a les necessitats de personal del centre. Malgrat això, les germanes de l'Institut de Sant Josep van seguir compatibilitzant el recolliment i l'oració amb la proximitat i l'atenció als malalts i els vells ingressats.

Per tot plegat l'acte-homenatge de comiat i agraïment que, els representants politics i socials blanencs, els van tributar fa pocs dies al mateix hospital, em sembla absolutament merescut.

Posicionaments i creences religioses a banda, perdre gent que ha dedicat generosament i altruísticament la seva vida als altres, representa sempre i en termes absoluts una gran pèrdua. I encara més, en aquests temps d'egocentrisme i materialisme que ens ha tocat viure.

Gràcies germanes!