El Servei de Vigilància Duanera (SVD) sospitava que l’adjudicació, el juny de 2013, del servei de menjadors del Consell Comarcal de la Selva a Eurest Colectividades SL (sota la marca comercial Scolarest) per 29,2 milions va ser un concurs fet a mida. Ara ho sap del cert i ha entregat a la jutgessa que instrueix el cas Manga -Pilar de Lara- tota la documentació que ho pot provar.
La informació extreta del Consell, les punxades telefòniques i els correus electrònics analitzats certifiquen els pactes i actuacions fraudulentes que s’haurien seguit, amb el president del Consell, Robert Fauria (CiU) al capdavant, per falsejar el concurs al gust d’Eurest. El Grup Serhs n’estava al corrent i es va presentar amb la filial Serhs Food per fer de tapadora. Els detalls de la investigació són d’una precisió quirúrgica.
Correus 9-7-2012
Eurest va adjudicar-se el servei de menjador entre 2007 i 2012. Abans que es publiqués el nou concurs, el director general de la matriu d’Eurest, Raúl Giménez Chavarría, va enviar diversos correus electrònics a l’aleshores gerent del Consell Comarcal de la Selva, Joan Burjachs (CiU), comentant-li la necessitat de «planificar també l’inici del següent curs». «Giménez no podia suposar que tal planificació concernia la seva empresa, a menys que tingués la certesa que efectivament seria així», determina l’atestat policial.
El mes següent, el cap de la matriu d’Eurest a Girona, Abdelhafid El Yakoubi, truca al president del Consell, Robert Fauria (CiU), per comentar-li que ja ha pactat una reunió amb el gerent perquè tenen «moltes coses a tocar».
El cànon 13-8-2012
En una conversa telefònica entre Burjachs i Fauria s’explica una reunió amb Eurest i la possibilitat que l’empresa entregui 100.000 euros anuals, en concepte de cànon, però ho pagui tot per avançat. Burjachs menciona que aleshores les bases del concurs han de posar una xifra de cànon inferior però susceptible de millorar-se i que el Consell ho pugui puntuar.
El cànon mínim anual es va establir en 40.000 euros. Serhs Food en donava 60.000 i va rebre sis punts. Eurest en va oferir 90.000 i va obtenir 15 punts. Els va pagar de cop: 720.000 euros -la concessió era de vuit anys.
El pla 1-10-2012
Yakoubi pregunta a Fauria si el concurs «sortirà normal, com vam parlar» i el president del Consell de la Selva li diu que hi compti, que serà un lot únic però que s’han de tornar a reunir. La reunió es produeix el 10 d’octubre. Set dies després, el ple va aprovar el plec de clàusules administratives. Prèviament, el mes de setembre, El Yakoubi havia informat Fauria que ja havia vist la plica que preparava el consell i que Eurest estava disposada a fer un esforç amb el cànon i abonar-lo d’una sola vegada al començament si es valorava com una millora important i es puntuava. Particulars i institucions -com la Fapac- van presentar al·legacions al plec de condicions.
La tapadora 14-11-2012
Gairebé un mes després de la publicació de l’edicte del concurs i del plec de clàusules administratives, Fauria truca el vicepresident del Grup Serhs -Jordi Bagó- i li demana que es presenti encara que no els hi surtin els números. L’adverteix que ja està satisfet amb Eurest -que fins ara s’ocupen del servei- però que vol que opti al concurs perquè no sembli que ja està donat.
La reunió 28-12-2012
Via correu electrònic, El Yakoubi i Burjachs planifiquen una reunió per al 18 de gener de 2013. Deu dies abans, el ple del Consell Comarcal havia desestimat les al·legacions presentades. El més sorprenent del cas és que aquestes mateixes al·legacions que va desestimar són les que van motivar les queixes del Consell cap a Eurest quan el 30 d’octubre de 2013, tan sols quatre mesos després de l’adjudicació, li va remetre un escrit denunciant les deficiències del servei.
Aquesta precisió en la investigació policial permet observar com Fauria i Burjachs s’estaven reunint amb representants d’Eurest -guanyadora del concurs- abans que el ple del Consell aprovés el plec de clàusules dels menjadors escolars. En aquestes reunions es pactava, presumptament, «la xifra del cànon», «la puntuació que s’havia d’atorgar per aquest cànon» i si el contracte del servei «havia de ser fragmentat o no».
La policia tributària té clar que hi va haver una «intencionalitat i premeditació» en l’elaboració del plec de clàusules per dirigir el concurs i aconseguir que el guanyés Eurest. D’aquí a que cobrin més sentit les clàusules que restringien la participació a la licitació d’aquelles empreses que entre 2010 i 2011 haguessin facturat menys de tres milions d’euros i servit menys de 250.000 menús.
