21 de juny de 2015
21.06.2015

monges

22.06.2015 | 07:09
monges

"Sento respecte: El respecte que m'inspiren les persones que, generosament, dediquen la major part de la seva vida i de la seva energia a ajudar els altres"

ALloret, al col·legi Immaculada Concepció, conegut com a "monges franceses" hi queden actualment set religioses. Una en actiu i sis de jubilades. A Blanes, les germanes que durant dècades havien tingut cura dels interns de l'"Hospital- asil Sant Jaume, ja fa més d'un any que van deixar el centre i les seves tasques assistencials. A Blanes, també, les dues o tres monges que restaven al Col·legi Cor de Maria, "les monges", van abandonar, també, fa pocs mesos el centre per qüestions d'envelliment i sostenibilitat.
A tota la geografia catalana i espanyola, trobaríem encara, tot i la davallada de vocacions, alguns milers (pocs) de monges que canalitzen la seva vocació d'esposes de Jesús i de servei al proïsme, de manera diversa.
Com les divuit clarisses, la majoria ja molt velletes, que al seu convent de Castrojeriz ( Burgos) combinen vida de clausura i d'oració amb l'elaboració de deliciosos pastissets. Uns pastissets que, d'una banda serveixen per endolcir la jornada dels peregrins que van a Santiago quan passen per aquest encantador poble del Camino i de l'altra els permeten subsistir econòmicament.
I, finalment, en l'actual panorama polític català, hi circulen dues religioses, amb presència mediàtica remarcable i amb filies i afinitats polítiques contraposades: la germana Caram admiradora de Mas, de Trias i per extensió del que representa CiU. I la germana Forcades, impulsora de Procés Constituent, ideològicament propera a un socialisme radical i al soberanisme.
Monges que han dedicat la seva vida a l'ensenyament i a la formació del jovent. Monges que la dediquen a l'atenció de malalts i gent gran. Monges que aboquen tota la seva energia a l'oració. Monges que, amb hàbit o sense, surten al carrer i amb tots els matisos que vostès vulguin, es posen al costat de la gent més desvalguda, de la gent més necessitada.
No seré jo, ni és l'objectiu d'aquest article, prendre partit per cap de les opcions exposades. Segur que cadascun de vostès, dels qui tenen l'amabilitat de llegir-me, té les seves simpaties i antipaties, més o menys repartides entre unes o altres monges i el seu tarannà. Personalment, a mi em ve a la boca una sola paraula per definir el que sento per a totes elles: respecte. Un gran respecte. El respecte que m'inspiren les persones que, generosament, dediquen la major part de la seva vida i de la seva energia a ajudar els altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit