09 de febrer de 2016
09.02.2016

Breda defensa el projecte de creació de la nova comarca del Baix Montseny

L'Ajuntament bredenc participa en tres reunions de treball amb altres alcaldes de la Selva i el Vallès Oriental

09.02.2016 | 11:45

Alguns alcaldes del Vallès Oriental i de la Selva s´han proposat recuperar el projecte de creació de la comarca del Baix Montseny, una iniciativa impulsada per primer cop als anys 80. De moment, s´han reunit en tres ocasions i de la comarca selvatana hi han participat Breda i Riells i Viabrea, però no la resta de pobles pertanyents a la comarca natural: Arbúcies, Massanes, Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu

El govern de Breda (ERC) va defensar ahir el projecte de creació de la nova comarca del Baix Montseny, una iniciativa impulsada als anys 80 i recuperada per l´equip de govern de Sant Celoni (CiU i ERC) el passat 2015. «Actualment, per anar als Mossos d´Esquadra o a l´Hospital hem d´anar a Santa Coloma de Farners quan ens queda molt més a prop Sant Celoni», va dir l´alcalde de Breda, Dídac Manresa, qui va afegir que «la unió en una nova comarca» permetria «mancomunar serveis». «Aquesta és la línia en la qual s´està treballant amb els altres municipis implicats», va explicar el batlle bredenc.

I és que, tal com va avançar ahir Catalunya Informació, alguns alcaldes de la Selva i del Vallès Oriental ja s´han trobat en fins a tres ocasions per treballar i avaluar els procediments necessaris per a la creació d´aquesta nova comarca. L´última trobada es va fer a Sant Celoni a finals de novembre passat i va reunir representants de deu localitats: Sant Celoni, Gualba, Llinars, Vallgorguina, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Campins i Sant Pere de Vilamajor, del Vallès Oriental. De la Selva hi van acudir els alcaldes de Riells i Viabrea i de Breda, però no els d´Arbúcies, Massanes, Hostalric o Sant Feliu de Buixalleu, poblacions que formen part de la comarca natural. «En les pròximes reunions –per a les quals encara no hi ha data prevista– s´haurà de calibrar a quins municipis els interessa o no implicar-se en aquesta iniciativa», va dir Manresa.

Tot i això, l´alcalde de Breda també va precisar que aquest serà un procés que «va per llarg» i que el debat serà «extens» perquè «primer de tot, cal que s´ho creguin els municipis» i, després, «caldrà explicar-ho al govern català», va afegir Manresa. Segons l´alcalde de Breda, un dels temes més espinosos estarà relacionat amb «decidir» a quina província pertànyer en cas de constituir-se aquesta nova comarca. «Els bredencs tenim un sentiment gironí molt arrelat, però econòmicament també ens interessaria dependre de la Diputació de Barcelona», va constatar el batlle.

I a l´altra cara de la moneda, Arbúcies, que va ser pionera en l´impuls d´aquest mateix procés als anys 80, considera que ara «no és el moment». «En aquella època tenia sentit perquè s´estaven constituint comarques i consells comarcals», va explicar l´alcalde d´Arbúcies, Pere Garriga (EPA). «Ara, però, estem construint un nou país que ha de mirar una nova gestió territorial, i no és el moment d´entorpir-ho amb batalles locals», va precisar Garriga. En aquest sentit, l´alcalde arbucienc va subratllar que encara que no van assistir a les últimes reunions –tot i haver-hi estat convidats– sí que ho faran en la pròxima, «sense establir cap compromís». «En tot cas, aquesta és una decisió que haurà de prendre el poble a través d´un referèndum popular» va dir Garriga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook