Després del desgraciat accident en el qual va perdre la vida un turista alemany, el consistori blanenc va decidir tancar de manera provisional l'accés a l'emblemàtica roca que, d'una banda, marca el començament de la Costa Brava pel sud i, d'una altra, suposa un atractiu paisatgístic indubtable, ja que dona una personalitat inconfusible a la badia de Blanes i esdevé un mirador privilegiat, tant si la mirada s'enfoca cap al port com si s'enfoca cap a s'Abanell. Penso que l'accés a la roca hauria d'estar tancat el menor temps possible. Si s'han de millorar les baranes existents, doncs es milloren. Si se n'ha de posar de noves, que s'hi posin. I fins i tot, si s'ha de prohibir l'accés a alguna de les zones més abruptes i perilloses, doncs que es prohibeixi. Tot plegat ben senyalitzat i explicant en tants panells i tants idiomes com calgui els riscos de no respectar normes i consells. Sembla que, afortunadament, aquest cop l'equip de govern s'ha posat les piles i no esperarà una lenta tramitació, execució i solució del problema des de Madrid (Costas). A vegades cal i convé tirar pel dret. I aquest semblaria un d'aquells casos que hauria de generar consens i fins i tot unanimitat en tots els grups municipals.
El que és indubtable és que, malgrat totes les intervencions que s'acabin fent, tal com ja els apuntava en l'article de la setmana passada, el risc zero ni existeix ni és possible d'aconseguir. Sempre hi haurà qui, com ha passat ja aquests dies de tancament provisional, intentarà anar més enllà del que està permès o és recomanable. En aquest sentit, el cap de protecció civil de Blanes em recordava fa pocs dies aquella màxima que diu: « És impossible posar portes al camp». Sí, i a vegades també és impossible saber els nivells d'exhibicionisme, d'imprudència i/o d'insensatesa que alguns ser humans poden arribar a desenvolupar per, entre altres coses, posar en risc o en perill les seves vides.
