M ho deien els propietaris dels dos restaurants: «aquest estiu anem més fluixos que l´any passat». Els conec i ens saludem sovint, donat que la ubicació dels seus locals es troba en l´itinerari dels meus desplaçaments a casa. Fan una cuina honesta amb uns menús amb molt bona relació qualitat-preu i, per això, tenen una bona acceptació entre blanencs i forasters. No són els únics.

Al Passeig del Mar de Blanes, amb unes quantes i lamentables excepcions, es pot menjar bé i raonablement bé de preu a molts llocs. No hi busqueu refinaments de guia Michelin, però molts locals ofereixen un plus a la seva carta gràcies a la creativitat i/o als productes que la flota pesquera fa arribar a la llotja blanenca. Altres segueixen estancats de manera monotemàtica en les orades i llobarros de criança i els congelats de rigor.

Les terrasses dels dos restaurants dels quals parlo al començament van patir, fa molt pocs dies, una agressió brutal, un sabotatge. Algú va llençar dues ampolles incendiàries dins una d´elles i la nit i la tramuntana que bufava van propiciar que totes dues es convertissin en pocs minuts en munt de runes i cendres. Adeu pont del Pilar i, sobretot, adeu al que queda de temporada.

No és la primera vegada que diferents negocis del Passeig del Mar de Blanes pateixen aquest tipus de salvatjades. Tot i que, els altres cops, els danys van ser més limitats. Desconec si en alguna d´aquestes es va aconseguir identificar i detenir els responsables. Com també desconec els efectius i els torns i les rondes que la Policia Local i els Mossos d´Esquadra fan durant la nit blanenca. I si, en el cas de disposar de més recursos, es podrien prevenir millor fets com aquests. Desconec també si és cert que els bombers van trigar un xic més del que fóra previsible a arribar. Quan succeeixen coses com aquesta, el temps passa molt de pressa i, amb o sense fonament, tothom hi diu la seva.

Tot plegat hauria, però, de portar a algunes reflexions dels qui tenen interessos o responsabilitat en aquests tipus de successos: sobre la vulnerabilitat dels materials amb els quals es construeixen les terrasses, sobre les mesures de seguretat dels propietaris, sobre el potencial de vigilància dels serveis públics, sobre els protocols d´emergència, etc. Qui sap, però, si tot plegat no tingui cap sentit, quan la voluntat de fer mal i destruir d´algunes persones trasbalsa intensament les seves neurones.