Una màscara de pallasso. I venjança. I també assassinats, violacions i maltractaments. I sobretot, grans dosis de terror i suspens. Amb aquests ingredients, dos joves directors catalans estan rodant, des de fa un any, una pel·lícula de por titulada La leyenda del payaso asesino. I per fer-ho, han escollit una localitat que els ha permès crear l´atmosfera aterridora que buscaven: Maçanet de la Selva. «La vam escollir perquè té molta zona forestal i perquè sempre se l´associa amb notícies negatives», explica un dels directors, Antonio Ruiz Mulero, qui afegeix que els agradaria que el film «reflecteixi els espais meravellosos que té aquest poble i el talent que té la seva gent».

I és que, per rodar la pel·lícula, Ruiz i l´il·lustrador de còmics i director Abel Portillo han comptat amb l´ajuda d´alguns veïns del municipi. «La majoria de nens i nenes que surten a la pel·lícula són de Maçanet i ho fan realment bé», relata un dels artífexs del film, agraint també l´ajuda prestada per l´escola municipal o l´Ajuntament, entre altres ens i institucions locals. «A l´escola ens van obrir les portes de bat a bat per poder gravar-hi algunes escenes i l´Ajuntament s´està portant molt bé amb nosaltres», valora el també actor.

Respecte al poble però, no tot són elogis. Ruiz, que viu a la localitat, lamenta que hi ha alguns veïns que no entenen què fan i no els ho posen gens fàcil.«A vegades graves i demanes silenci i et diuen que no volen callar o passen per davant la càmera sense miraments», relata.

Trames entrellaçades

Sobre la trama de la pel·lícula, són pocs els detalls que volen oferir els dos directors per «no revelar res abans d´hora». El que sí que es coneix és que l´argument toca diversos temes polèmics com la violència masclista, les violacions, l´alcoholisme, l´assetjament escolar o la bogeria a través de tres trames que s´entrecreuen entre si: una nena que pateix bullying per com es maquilla; una jove amb un secret ocult que la pertorba i un escriptor especialitzat en esdeveniments paranormals que busca informació per a un nou llibre.

Tot plegat, amb una barreja de suspens, intriga, humor, sang i fetge i molts ensurts. «Volem que faci por i, que a la vegada, transmeti un missatge a l´espectador», explica Ruiz, qui recalca que res hauria estat possible sense la feina feta per Portillo. «És un artista amb un talent increïble. És molt bo en el que fa i la seva feina és admirable», assenyala el director maçanetenc. Sobre els actors i la resta de l´equip que participa en el film, Ruiz destaca que són persones «magnífiques i molt entregades» i que «sense ells no hauria estat possible».

I és que per tirar endavant aquest llargmetratge, els dos directors han hagut d´afrontar la dificultat més problemàtica de totes: la falta de pressupost. Per poder arrencar el projecte i fer front a les despeses, els joves van crear una campanya de crowfunding a través de la qual els interessats poden aportar 30, 50 o 100 euros i a canvi aparèixer als crèdits finals, obtenir una còpia del film en DVD o una il·lustració original, entre altres incentius. «Ens autofinancem. Cobrim el que podem setmana rere setmana i intentem que l´equip estigui bé i a gust», explica Ruiz.

Però malgrat els entrebancs que han d´anar superant, aquests dos joves estan aconseguint fer realitat un projecte carregat d´il·lusió i talent que confien poder estrenar d´aquí a un any al teatre maçanetenc. «Estem acabant de rodar a Maçanet i a Barcelona abans de fer el muntatge i l´edició final», explica Ruiz. Comença el compte enrere per descobrir qui s´amaga rere la màscara del pallasso assasí.

Viure experiències terrorífiques sense sortir del territori gironí

A l´espera de l´estrena de La leyenda del payaso asesino i més enllà de la pantalla de cinema, els aficionats gironins a les experiències de terror poden trobar, aquest mes, diferents activitats alternatives sense moure´s de la demarcació.

La més cridanera és la que s´està realitzant tots els dissabtes d´octubre en un hotel de la Masella. Es tracta del joc de rol «Sobrevive a la purga» basada la pel·lícula The Purge: La nit de les bèsties. En el film s´explica com, durant una nit i per llei, qualsevol crim als Estats Units és legal i els serveis d´emergències estan inoperatius. En el joc, que dura des que es pon al sol fins que surt, el principal objectiu és no ser eliminat per complet amb armes d´aire i de goma espuma i evitar perdre temps a la infermeria.

Qui prefereixi experiències més curtes, a Girona i a Figueres s´hi poden trobar dues Escape Room relacionades amb temàtiques terrorífiques. A Girona, a la Mansion Timeskp s´ha de resoldre un cas relacionat amb desaparicions de nens i la troballa de dos cossos mutilats a Sant Daniel. A Figueres, la Kiwi Experience proposa als participants escapar d´una presó de màxima seguretat en la qual es practiquen tortures i desapareixen presos; o resoldre l´assassinat d´un home trobat mort a l´habitació d´una pensió.

Si el problema és l´economia -o la falta de la mateixa- es pot optar per visitar llocs relacionats amb fenòmens paranormals. A Sils, i més concretament a la urbanització de Vallcanera, s´hi troba la Masia de Can Busquets. Des de fora, només és una antiga casa senyorial de tres pisos abandonada i envaïda per la bardissa. A dins, però, diversos grups d'investigació asseguren que s´hi poden escoltar veus, laments i crits de dones -entre altres psicofonies- i captar-hi ombres de figures humanes. Tot i això, la casa es troba en molt mal estat, motiu pel qual l´ajuntament recomana des de fa temps que no s´hi entri per motius de seguretat.

A Sant Feliu de Guíxols, un altre grup d´investigadors també va enregistrar a l´interior de l´antic hospital, més d´un centenar de psicofonies i captar imatges com una monja resant.

I pels despistats, a Llagostera i coincidint amb la festa major (al maig), s´hi organitza des de fa un parell d´anys un joc d´aventura en viu relacionat amb l´apocalipsi zombi i la supervivència. Durant una nit, els carrers de la localitat gironina es converteixen en un escenari dantesc envaït per éssers putrefactes, militars armats fins a les celles i desenes de supervivents atemorits que s´amaguen com poden per evitar ser devorats pels famolencs morts vivents.