Cada vegada que llegeixo informacions sobre el fracassat (nonat) projecte de l'Illa Isozaki i les repercussions que ha tingut (i seguirà tenint) en el present i en el futur de Blanes m'envaeix una barreja de tristesa i indignació. No sabria pas, però, quantificar les proporcions de l'una i de l'altra.

Amb la dissolució del consorci aprovada amb els 11 vots que van sumar PSC, PDeCAT, ERC i PP en front dels vuit vots d'ICV-EUiA, Batega per Blanes i la CUP i l'abstenció dels dos regidors de Cs, es va tancar fa pocs dies el penúltim capítol d'un dels projectes més mal concebuts, planificats i executats que hem patit els blanencs.

Penúltim capítol, perquè l'últim serà el pagament dels 16 milions d'euros que Blanes deu a l'Institut Català de Finances. Un pagament que, tot i fer-se a terminis (400.000 euros anuals), hipotecarà la hisenda i els pressupostos municipals durant una pila d'anys.

Sembla que ni la Generalitat, ni l'esmentat ICF, ni la Diputació de Girona, ni el Consell Comarcal (les dues últimes institucions van sortir del consorci sense pagar un duro) no faran cap rebaixa ni cap aportació per alleujar un deute que llastrarà les inversions i de retruc la qualitat de vida dels blanencs durant molts anys.

He llegit les declaracions dels portaveus dels diferents grups polítics blanencs. Els en resumeixo unes quantes. «Per projectes d'aquesta envergadura cal voluntat política i inversors que paguin l'obra i si no no es pot començar», Joaquim Torrecillas (PDeCAT). «Aquest ha estat un projecte ruïnós», Laia Buixeda (CUP). «L'ICF ens podria perdonar una part del deute. Estic segur que la Generalitat no ho pagarà tot», Joan Salmeron (ICV-EUiA). «Aquests diners els hauria d'assumir l'alcalde que va tirar endavant el projecte», Jordi Urgell (Batega).

«Si anem als jutjats, potser d'aquí a vuit anys el deute pujarà 50 milions. Aprovem i paguem», Àngel Canosa ( ERC). «Va ser una obra faraònica proposada en temps pre-electoral», Sergio Atalaya (Cs).

Podríem intercanviar les declaracions d'uns i altres posant-les en boques diferents. Descobriríem com tots apunten, d'una manera o altra, als mateixos responsables.

La realitat pura i dura és que els blanencs seguirem pagant ben car el despropòsit que des del començament va suposar tot plegat. Ens queda el magre consol de pensar que dels errors sempre se n'aprèn alguna cosa. A veure.