07 de març de 2019
07.03.2019
Diari de Girona

«No té preu veure que la gent col·labora tant en un moment que el voluntariat va a la baixa»

07.03.2019 | 00:32
Andreu Coll, membre de la comissió Tradicions i Costums.

La matança del porc és el reflex de l'esforç col·lectiu dels cellerencs per recuperar una tradició típicament gironina i que actualment sobreviu en forma de festa popular. Enguany el Centre Cultural ha renovat la seva junta, i amb això, la visió de la festa ha passat a mans d'una nova generació.

La matança del porc és el reflex de l'esforç col·lectiu dels cellerencs per recuperar una tradició típicament gironina i que actualment sobreviu en forma de festa popular. Enguany el Centre Cultural ha renovat la seva junta, i amb això, la visió de la festa ha passat a mans d'una nova generació.


Per què decideix formar part de l'organització d'aquesta festa?

El Centre Cultural buscava relleu a les seves diferents branques, i van obrir-se al poble per trobar gent que hi volgués participar. I tant en Joaquim com jo, tot i que hem estat en diverses entitats del poble, no havíem participat directament amb el Centre.

Però la Festa de la Matança del Porc ja li era familiar.

Sí, com que de petit anava als escoltes, hi col·laboràvem com a voluntaris. Sempre hi he participat d'alguna manera, perquè el meu pare és un dels carnissers de la Cellera.

Tot el poble hi posa el seu granet de sorra.

Exacte. S'ha de fer funcionar una festa que aplega al voltant de mil persones, i calen molts voluntaris. Hi ha feina per a tothom: tallar la carn, muntar les taules, fer les amanides, coure... I un dels èxits de la festa és que sempre s'ha aconseguit que hi hagi molta gent.

De moment el relleu generacional està garantit. Creu que és necessari que els pobles conservin les tradicions?

Jo crec que sovint és complicat, i per la meva experiència aquí i també al cau, que és una entitat de poble a base de voluntaris. Abans l'oferta d'activitats era més limitada, però avui dia hi ha mil opcions per fer i tothom fa el que li agrada, i costa més trobar gent. Al ser un poble petit, tenim avantatge, i tot i que costi i que som molt pocs, potser hi ha una mica més de sentiment de comunitat. I això fa que acabin sortint les coses. També he de dir que a la gent que hi ha estat ara no els ha estat fàcil trobar gent.

Què destacaria de l'edició d'enguany?

Una de les coses que tenim clares és que volem donar importància al dinar, ja que creiem que porta un valor afegit. A la Cellera estem acostumats al fetge amb mantellina, però segurament algú que no sigui d'aquí no ho ha vist mai, i ens interessa potenciar-ho. Una altra de les novetats és una demostració oberta a tothom d'una hora en què explicarem a la gent com es fa una botifarra, el fetge amb mantellina, i també farem tot el procés. Abans cadascú ho feia a casa seva, però ara segurament hi ha gent que no ho ha vist mai. I la nostra intenció és acostar això a la gent.

Quines altres activitats organitzen al llarg de l'any?

Preparem diverses activitats al llarg de l'any. Ens encarreguem de la flama del Canigó, de la Castanyada, de l'aplec de Puigdefreou... I el Centre també organitza altres activitats. Fem moltes coses, i cada mes sol haver-hi almenys dues activitats.

La Festa de la Matança fa 46 anys que s'organitza. Per què creu que cal mantenir-la?

Crec que la matança és una tradició, i es tracta de mantenir aquestes costums que abans la gent feia a casa, i ara que no es fa, d'alguna manera es perd una connexió amb la natura. Les tradicions canvien, però tot i que crec que ens hem d'adaptar als nous temps, hi ha coses que formen part dels orígens. I en l'àmbit de poble, això crea comunitat, i que la gent col·labori sempre és positiu. No té preu veure que la gent col·labora tant en un moment que el voluntariat sembla que va a la baixa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook