13 de octubre de 2019
13.10.2019

De Guatemala al paratge del Vilar units en la lluita per preservar la biodiversitat

La líder indígena de la comunitat qeqchí (Guatemala), María Josefina Caal Xol ha visitat el paratge de la mà de l'entitat Aturem la C-32 i l'ONG Entrepobles per conèixer l'impacte ambiental de les obres d'ampliació de la via

13.10.2019 | 01:03

La distància que separa el paratge del Vilar de la regió guatemalenca d'Alta Verapaz és d'aproximadament uns 9.153 quilòmetres. Els quilòmetres, però, s'escurcen davant la lluita que uneix els activistes que treballen per preservar allò que uns consideren sagrat i els altres vital, la natura. Així ho ha manifestat aquesta setmana María Caal Xol, la líder indígena de la comunitat guatemalenca qeqchí.

La dirigent ha creuat l'oceà Atlàntic de la mà de l'ONG Entrepobles per participar en la Campanya global per reivindicar la sobirania dels pobles i desmantellar el poder de les transnacionals, que es duu a terme fins al pròxim 19 d'octubre a Ginebra (Suïssa). Aprofitant el seu pas per Europa, la plataforma Aturem la C-32 va organitzar dijous una visita al paratge del Vilar amb la dirigent, que posteriorment va oferir un col·loqui a Blanes.

Durant la trobada, els activistes van fer una volta amb Caal pel paratge del Vilar, on la dirigent va poder comprovar l'estat del bosc després que els tribunals hagin aturat cautelarment les obres d'ampliació de l'autopista. Els activistes catalans van mostrar la seva solidaritat cap a la lluita del poble qeqchí per preservar les seves terres i alguns d'ells es van sorprendre per la magnitud de les represàlies que estan patint els indígenes per protegir l'entorn.

La situació del riu Cahabón

María Caal Xol és una de les líders indígenes qeqchís de Santa María Cahabón, una localitat del centre de Guatemala per on passa un dels rius més importants del país, el riu Cahabón. Des del 2015 les comunitats que viuen a les riberes del riu s'han oposat a les centrals hidroelèctriques d'Oxec I i II –filials d'ACS, l'empresa matriu d'Invicat, concessionària de l'ampliació de la C-32– que es va instal·lar a la zona pels volts del 2012, sense tenir en compte l'impacte ambiental sobre els ecosistemes i sense consultar a les comunitats indígenes.

«Per nosaltres van violar un dels nostres drets més sagrats perquè van segrestar el riu», explica Caal. Segons la dirigent, el riu és una «herència dels avantpassats que té una importància vital per a la comunitat i que nosaltres volem deixar als nostres fills».

Per aquest motiu, la comunitat indígena es va oposar fermament a l'arribada d'Oxal, que es va instal·lar al riu amb el vistiplau del govern però incomplint la normativa que regeix la zona. Segons Caal, durant els primers anys de govern del general Otto Pérez Molina, l'oposició va ser frontal.

Les diferents comunitats es van unir per oposar resistència als projectes miners i hidroelèctrics, fins al punt que el Govern va oferir una resposta «frontal i violenta» amb persones segrestades, assassinades i líders de comunitats a la presó, com és el cas del germà de María Caal, Bernardo Caal Xol.

L'empresonament de Bernardo Caal –ha estat condemnat a 7 anys i quatre mesos de presó– per oposar-se a la construcció d'una central hidroelèctrica ha estat criticat pels relators de drets humans de les Nacions Unides. L'ONU ha indicat que el projecte va començar sense consulta ni consentiment de les comunitats afectades i ha tingut un impacte perjudicial sobre el medi ambient, els recursos naturals, l'accés a l'aigua i la salut de les comunitats qeqchí.

El gener de 2017, el Tribunal Suprem de Guatemala va suspendre el projecte i, al maig del mateix any, el Tribunal Constitucional va reconèixer el dret al consentiment lliure, previ i informat del poble qeqchí. Tot i així, una empresa subsidiària d'Oxec va presentar càrrecs penals contra Caal Xol, que es troba a la presó des de gener de 2018. Diverses entitats no governamentals han alertat de la situació que està vivint la comunitat indígena a Guatemala. Segons l'ens Alianza por la Solidaridad, entre gener i juliol del 2018 hi va haver més d'un centenar d'agressions a líders indígenes i una trentena de desapareguts.

Caal explica que les comunitats indígenes estan patint una persecució: «Van destruir una llera del riu on realitzàvem rituals sagrats, i alguns pagesos que s'han negat a vendre els seus terrenys han desaparegut o estan a la presó, però no tenim por, perquè per davant de tot tenim dignitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook