23 de desembre de 2019
23.12.2019
Diari de Girona

L'oposició de Lloret critica la manca d'iniciatives per revitalitzar la ciutat

Posen en dubte que hi ha despeses copioses dels pressupostos que tenen en compte, per exemple, una inversió de 2,8 milions per a la planta de triatge, i 900.000 euros per al pla operatiu de turisme, ja que això «no es traduirà en una millora dels serveis del poble»

23.12.2019 | 09:53
Imatge d'arxiu d'un grup de ciutadans que protesta per l'augment de les taxes municipals.

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Lloret va segellar els pressupostos de 2020, els més quantiosos de la història del municipi (75,4 milions d'euros) sense l'aval de cap dels regidors de l'oposició. Els neoconvergents i els socialistes van tirar endavant tot i les queixes de l'oposició per fer-ho sense haver resolt les al·legacions de les ordenances fiscals.

De fet, amb l'augment de taxes que preveuen les ordenances –que presumiblement s'aprovaran el proper dia 27 de desembre tot i les al·legacions i les protestes ciutadanes contra el popularment batejat «impuestazo»– implica uns ingressos de 20,6 milions. I això només amb l'impost sobre béns immobles (IBI). Uns comptes que l'equip de govern va justificar com a «equilibrats i ajustats a les necessitats de la gent».

«Política d'aparador», «Impostos sense lògica», «No ofereixen cap proposta o solució perquè Lloret agafi empenta». Aquestes són algunes de les valoracions dels partits de l'oposició, com Comuns, Esquerra o Força Lloret. De fet, com bé van recordar des d'aquest darrer partit, el capítol d'inversions es veu limitat –cal tenir en compte una sentència d'1,4 milions per la Casa de Cultura–. El regidor d'ERC, Jordi Orobitg, va criticar que l'equip de govern destini 300.000 euros a millorar un espai de terra a tocar de l'escola Pere Torrent sense saber «ni què s'hi pot fer ni quant costarà tot». Repassant les partides, els increments més significatius són per als residus, la partida per a la gestió d'aquests per part del Consell Comarcal de la Selva augmenta fins als 6,4 milions d'euros (475.000 més que el 2019).

Durant el ple, una de les coses que es van qüestionar va ser l'augment de sous. La portaveu de Força Lloret, Lluïsa Baltrons, ho explicava així: «Tenim una de les rendes més baixes i l'augment no es traduirà en una millora dels serveis del poble, nosaltres només notem que es lliga l'economia dels ciutadans. Nosaltres no hauríem d'assumir les conseqüències de la mala gestió del govern i l'augment de sous del 20%». L'equip de govern gastarà gairebé 20 milions d'euros entre el personal de l'Ajuntament (18.548.349 euros), els serveis de comunicació (267.100) i Lloret Futur SA (658.335).

De fet, parlant de sous, un increment considerable el trobem en les retribucions dels regidors. Hi ha deu edils que tenen dedicacions parcials o totals. La franja de salaris d'aquests edils va dels 40.860,65 euros bruts anuals (que perceben quatre regidors) fins als 58.372 que cobra l'alcalde. També hi ha quatre tinents d'alcalde que perceben 46.697,89 euros bruts anuals (només un d'ells amb dedicació total) i un altre tinent que cobra 52.535,12 euros. En total, 420.275 euros en sous bruts anuals del nou equip de govern. En l'anterior mandat hi havia sis persones de l'equip de govern amb dedicacions parcials o totals que sumaven un sou brut anual de 262.374 euros.

En resum, hi ha quatre retribucions més, sense comptar que el sou de l'alcalde s'ha incrementat, ja que en l'anterior mandat era de 54.950 euros bruts anuals, és a dir, uns 4.000 euros menys. Tot i aquestes despeses, cal tenir en compte que els regidors que no tenen dedicació també cobren per assistència als plens, un total de 832,32 euros (32,32 euros més que en l'anterior mandat) amb un màxim de 12 anuals.

Les darreres dades vigents de l'Institut d'Estadística de Catalu­nya (Idescat) –que són del 2016– situaven Lloret de Mar com el municipi amb la renda per càpita més baixa, amb 10.900 euros bruts anuals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook