iu un prestigiós redactor d'aquest Diari de Girona que els periodistes han de dedicar bàsicament el contingut de les seves columnes a explicar, denunciar, fer sortir a la llum, etcètera, totes aquelles coses que a la societat no es fan o no van prou bé. D'exercir la crítica abans que l'elogi. Entenc el seu punt de vista. I el comparteixo a bastament.

Va ser gràcies a aquest esperit que la premsa va assolir la categoria de «quart poder». Un quart poder que, inicialment, tenia com a nord recollir i divulgar objectivament els fets i el que en pensava la gent (opinió pública). Un quart poder, però, que a poc a poc va anar derivant cap a la creació d'opinió pública (el que pensaven els periodistes) i que avui, amb lloables excepcions, ha evolucionat cap a la crua realitat de veure com molts professionals i moltes empreses mediàtiques s'han convertit en altaveus i/o portaveus dels interessos i les consignes dels grups, entitats, institucions i partits que els financen.

En la resta del meu article d'avui hi trobaran només elogis. Elogis vers una de les entitats culturals blanenques més conegudes i reconegudes: la revista Recvll, que aquest any 2020 celebra el centenari de la seva existència. Una existència marcada per una trajectòria farcida de continguts i contrastos. Una trajectòria, però, en la qual la voluntat de convertir-se en una eina cultural al servei de Blanes, de Catalunya i de la llengua catalana han estat sempre les línies mestres.

Durant aquest 2020 trobareu informació de la trajectòria del Recvll a molts llocs. També, de les moltes activitats que s'endegaran per celebrar l'efemèride. Com a mínim recordatori, els faig esment de la seva fundació l'any 1920 amb el nom de Recvll d'Or, dels tretze anys que va deixar de publicar-se entre 1936 i 1949 amb motiu de la guerra i els primers temps de postguerra, de la creació dels prestigiosos Premis Recvll l'any 1964 i de les dificultats econòmiques que van propiciar un curt i nou tancament l'any 2016. Malgrat totes les viscicituts, enguany Recvull compleix cent anys. Cent anys que l'han convertit en una eina cultural blanenca imprescindible.

Cent anys que mereixen a bastament totes les celebracions que es puguin fer. Cent anys que un historiador amb objectivitat i rigor hauria de blasmar en un treball exhaustiu. Un treball que, més enllà d'afinitats i/o divergències ideològiques, de fílies i fòbies reflecteixi la gran tasca de Recvll en la preservació, divulgació i enfortiment de la llengua i la cultura catalanes.

Per mots anys!