L'adjudicació del projecte de restauració del cavaller del castell d'Hostalric com a espai polivalent ha aixecat polseguera entre els equips d'arquitectes que van arribar a la fase final del concurs públic, que es va acabar decidint literalment a sorts perquè el jurat va dictaminar un empat tècnic entre les dues propostes finals.
Segons va avançar l'equip format pels arquitectes Ariadna Perich i Roger Such, que van presentar una de les dues propostes que va arribar a la fase final, «és molt inusual» que un jurat format per dotze persones -representants polítics i tècnics- «resolgui un concurs públic per sorteig i, de fet, no se'n coneixia cap cas fins ara», tot i que precisen que no és un fet il·legal.
Ambdós expliquen que el concurs era anònim i fins a principis de juny «era impecable», fins que un cop lliurades totes les propostes, el 4 de juny, el jurat del concurs -que comptava amb integrants de l'Ajuntament, de la Diputació i del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya- va resoldre un empat tècnic entre les dues propostes que van arribar a la fase final: «Vellut» i «Esqueix». «Van decidir per unanimitat empatar les dues propostes que van arribar a la fase final a 93 punts, sense abans demanar informes o explicacions per decidir un guanyador», explica Such.
Un cop declarat l'empat tècnic, el 12 de juny es va realitzar un sorteig a la sala de plens de l'Ajuntament per resoldre el guanyador final. La proposta que l'atzar va escollir va ser la d'«Esqueix», de l'equip dels arquitectes amb seu a Madrid, José Maria Sánchez Garcia i Ariadna Vázquez.
Empat tècnic
Such i Perich consideren que és «incomprensible» que dues propostes tan diverses obtinguin un empat tècnic: «Com un jurat de 12 persones no és capaç d'emetre un judici de valor seguint els criteris de puntuació descrits al plec administratiu i donar un veredicte clar?», qüestionen. Ambdós afegeixen que «només cal llegir les valoracions del jurat del dia 12 per veure que aquestes no encaixen amb les propostes presentades i tampoc estan signades formalment per tots els membres del jurat».
Un altre dels punts que critiquen és el fet que l'Ajuntament, en anunciar el projecte guanyador, especifiqués que aquest incorporaria «les aportacions dels veïns i veïnes» que van participar en el procés participatiu celebrat entre el 25 de maig i el 2 de juny. «No té gaire sentit que això s'hagi fet un cop el concurs ja s'havia iniciat, perquè pot provocar que es modifiqui fins al punt que variï molt del projecte inicial» i afegeixen que «tenim la sensació que l'actual projecte no es farà perquè té mancances i això pot donar peu a recollir idees d'altres projectes», explica Perich.
«Un descrèdit»
Més enllà dels punts que qüestionen, posen de manifest que resoldre el concurs a sorts «aporta descrèdit» a la professió: «Nosaltres no juguem a la loteria. Fem propostes arquitectòniques i ens presentem a concursos perquè un jurat faci la seva feina i valori tècnicament el projecte en qualitat d'experts. Com s'explica que dues propostes tan diferents fossin valorades pel jurat fins a l'extrem de forçar un sorteig? Com expliques als ciutadans d'Hostalric que la proposta guanyadora no s'ha triat, sinó que s'ha jugat a sorts? Imagina't que el premi Nadal es fes per sorteig... Penso que això és indignant», conclou Such.
Per aquest motiu, Such i Perich, juntament amb els representants de quatre equips arquitectònics que van participar en el concurs, han enviat una carta al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per conèixer les valoracions i puntuacions individuals de cada membre del jurat que van desencadenar l'empat. El Col·legi ha respost que aquests documents «no són de caràcter públic i no formen part de l'expedient de contractació», afegeixen que la llei recull l'opció de resoldre el concurs per sorteig i els ha remès adreçar-se a l'Ajuntament. Aquest diari va contactar ahir sense èxit amb el Col·legi per conèixer el seu parer sobre aquests fets.
L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, en ser interpel·lat sobre aquesta qüestió, va respondre que «totes les decisions del jurat es van prendre amb unanimitat, un cop decidit l'empat es va proposar una entrevista als dos candidats finals, un dels dos s'hi va negar perquè es perdria l'anonimat i només quedava fer el sorteig». Per Papiol, «hem fet en tot moment el que marca la llei i al final a ningú li agrada resoldre així un concurs d'aquestes característiques, però ha anat com ha anat». El batlle va concloure que «al final és un grup que s'ha enfadat perquè no han guanyat».
