Les imatges del delta de la Tordera es podrien confondre amb el delta de l'Ebre o els Aiguamolls de l'Empordà. La formació d'aquest nou paratge fronterer entre Blanes i Malgrat és bastant singular i s'ha convertit en una parada indispensable per a desenes d'espècies de tota mena, entre elles, singulars aus migratòries.

El biòleg i ambientòleg Ponç Feliu explica que la formació del delta s'ha produït per dos factors molt particulars: el temporal Gloria i la pandèmia de la Gloriacovid-19: «Primer, el Gloria va portar molts sediments que van permetre acabar de formar el delta que ja hi havia, i en va ampliar la superfície. I després, el confinament va fer que en plena primavera no hi hagués intrusisme humà, cosa que demostra que s'ha de protegir l'espai de l'activitat humana».

Feliu afegeix que aquesta combinació de factors ha beneficiat especialment a les aus migratòries, que han trobat en el delta una àrea de descans ideal: «S'ha convertit en un punt intermedi entre el delta del Llobregat i els Aiguamolls de l'Empordà. Per als ocells migratoris és important tenir punts de refugi on aturar-se i alimentar-se. Per exemple, els ocells que tenen potes llargues s'alimenten sobretot de cucs i insectes que es troben especialment en les ubicacions on es barreja aigua dolça i aigua salada».

Feliu subratlla que l'espai és «molt sensible» i destaca que cal protegir-lo per evitar destruir l'ecosistema que s'ha generat: «En poc temps s'han vist moltes espècies, crec que un any se'n podrien veure tranquil·lament 200, això demostra que era un lloc que ja tenia les condicions naturals i per això s'ha de protegir». «Cal evitar que hi entrin màquines i minimitzar-ne l'impacte humà perquè és una zona molt sensible», indica.

Reserva Natural Parcial

Algunes entitats, com l'Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera, fa mesos que treballen de manera coordinada amb els ajuntaments de Blanes i Malgrat amb l'objectiu de protegir l'espai. El president de l'entitat, Antoni Abad, explica que tan bon punt van veure que hi havia espècies de camanegra, van instar als ajuntaments a restringir l'accés a l'espai. Des d'aleshores, s'han pogut veure més d'un centenar d'aus com els xatracs o els flamencs.

Un dels punts clau del delta és la barra de sorra que delimita l'aigua dolça i la salda: «Hem passat de tenir una barra que era una llauna a tenir una gran barra que forma un delta que s'ha menjat espai marítim», explica Abad. El naturalista insisteix que precisament aquest és un dels punts que cal preservar: «El que volem és el manteniment del cabal ecològic, perquè la Tordera és una font de sorra per a totes les platges del voltant. Si el riu no porta aigua, no porta els sediments necessaris per mantenir la barra submarina de sorra paral·lela a la costa». Abad afegeix que «quan hi ha mala mar, les onades trenquen i arriben amb menys força gràcies a la barra. Per això hem demanat a l'Agència Catalana de l'Aigua que les dues depuradores (la de Blanes i la de Tordera) llancin l'aigua de retorn al mar riu amunt. Això, que ho han de fer igualment, contribuiria a garantir el cabal ecològic».

Des de l'Associació creuen que la millor manera de preservar l'espai és que la Generalitat el declari una Reserva Natural Parcial. D'aquesta manera, apunten, s'evitaria que se sobreexplotés l'aqüífer de la Tordera i es frenaria la retirada de grans quantitats de sorra. Per aconseguir tot això, cal que moltes administracions remin en la mateixa direcció i, segons va declarar fa poc l'ACA a La Vanguardia, aquesta considera que el manteniment de la llacuna i la barra de sorra «no formen part de les competències» de l'entitat.

La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Blanes, Marina Vall-Llosada, assegura que han demanat a l'ACA que mantingui el cabal ecològic del riu, però «encara no hem obtingut resposta». Vall-Llosada detalla que treballen colze a colze amb l'Ajuntament de Malgrat amb l'objectiu d'aconseguir que el delta sigui una Reserva Natural Parcial. «Crec que fins ara Blanes vivia d'esquena a la Tordera i ara això ha canviat. Fa uns mesos que hem vist la riquesa natural que tenim. Si aconseguim protegir el delta, crec que d'aquí a 10 anys podem mirar-lo i sentir-nos orgullosos», afirma.

Sensibilització i difusió

En el marc del Dia Mundial dels Ocells, que se celebra avui, i per donar a conèixer el nou oasi que s'ha generat, l'Associació de Naturalistes del Montnegre s'ha coordinat amb els ajuntaments de Blanes i Malgrat per fer visites guiades al delta.