Des de l'any 1981, en què es van instaurar, s'han atorgat 1.270 Creus de Sant Jordi individuals i 483 a entitats o institucions. El decret de creació d'aquestes distincions defineix que la seva finalitat és «distingir persones o entitats jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat, o més generalment en el pla cívic i cultural». Si fem la mitjana podem comprovar que s'han lliurat, una més una menys, quaranta-tres creus cada any. Com que qui les atorga és el Govern de la Generalitat, depenent de qui hi ha al davant, el repartiment acostuma a afavorir més als qui en són afins i deixar de banda els qui tenen posicionaments més crítics o distanciats.
Els explico tot això perquè enguany, des de la nostra comarca, la Selva, han sorgit (almenys que jo conegui) dues propostes per a la concessió d'aquest guardó. Un guardó que molts catalans tenen en alta consideració i altres estigmatitzen i critiquen pel que creuen un repartiment massa prolífic, discrecional i clientelista.
Les dues propostes sorgides a la Selva que postulen per a la Creu són dues entitats que, si bé en origen tenien la mateixa finalitat, actualment cobreixen necessitats diferents. Així, des de Càritas de Blanes es demana el guardó per al Banc d'Aliments de Girona. Una institució que recapta queviures i a través d'entitats subsidiàries com la mateixa Càritas els fa arribar a la gent més necessitada. Molt a prop, des de l'equip de govern de Vidreres es demana també una Creu de Sant Jordi per a la Comissió del Ranxo de la mateixa vila.
El Ranxo de Vidreres i altres ranxos d'arreu del país tenen el seu origen en la «sopa dels pobres», un àpat de tall que rebien els pobres a les portes de convents i masies abans de la Quaresma. Actualment, els ranxos i altres festes similars s'han convertit en referents populars i/o tradicionals que el dimarts de Quaresma apleguen vilatans i turistes per compartir la tradicional escudella i activitats lúdiques i culturals diverses. De fet, moltes d'aquestes entitats s'han unit per configurar la FERSHC (Federació d'Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya). Compte, però, que el que se serveix a Vidreres, com explica molt bé un dels seus organitzadors, no és una escudella, ja que en la seva elaboració s'hi contempla la presència d'un sofregit!
No tinc res a dir pel que fa als mèrits d'una i altra entitat per rebre la Creu. Segurament se la mereixin tant com altres que l'han rebut. I com que sembla que no hi ha límit en el número anual de creus atorgades, la podrien rebre totes dues. I encara més aquest any, que la gent del Ranxo de Vidreres (van fer una celebració semivirtual a causa de la pandèmia) va posar a la venda mil butlletes de dos euros a fons perdut per recaptar fons per al Banc d'Aliments de Girona. Amb creu o sense, endavant i visca Sant Jordi!
