Haver pogut dedicar a Tossa de Mar els millors anys de la meva vida ha estat un plaer i un honor. Moltes gràcies i fins sempre. Marxo tranquil·la i feliç». Amb aquestes paraules s'acomiadava del consistori tossenc Pilar Mundet l'estiu del 2012, després de vint-i-un anys ininterromputs de servei al seu poble i d'haver-ne estat alcaldessa en tres etapes diferents: del 1991 al 1993, del 1999 al 2000 i del 2003 al 2007. Va ser la primera dona en accedir a màxima autoritat de Tossa de Mar. També va exercir de consellera comarcal i diputada provincial. Una servidora pública de cap a peus.
La Pilar va ser, juntament amb Dolors Oms, una rara avis en aquell món massivament masculinitzat dels anys vuitanta i noranta del segle passat, les que varen obrir el camí a altres dones a incorporar-se al combat polític des de la proximitat, des de la política local. I no ho varen tenir gens fàcil, en puc donar fe de primera mà. Ha estat una socialista fidel però amb pensament i conviccions pròpies; perseverant, crítica i autocrítica, especialment amb ella mateixa; catalanista i federalista; forta de caràcter però alhora discreta, amable i cordial en el tracte i, això sí, dedicada en cos i ànima al seu poble, totes les hores del dia.
Les seves passions eren l'ensenyament i la cultura. Se sentia especialment orgullosa d'haver liderat des de l'Ajuntament projectes tan emblemàtics com la recuperació del far, la transformació de can Vergonyós o la restauració de l'església vella. Recordo d'ella la passió i admiració, compartits, que sentia per Pasqual Maragall i els debats polítics i intel·lectuals que va mantenir amb Telm Zaragoza.
La Pilar ens deixa molt aviat, massa aviat. La darrera batalla l'ha lliurat contra la malaltia que ens l'ha arrabassat. Ens quedarà per sempre, però, la seva mirada riallera sota d'aquella mata de cabell reixinxolat, aquella veu potent que es feia escoltar quan prenia la paraula, la convicció del seu argumentari i, per sobre de tot, el seu tarannà combatiu i lluitador, en el camp polític i en el personal.
Els teus amics i companys et recordarem sempre perquè et vares fer estimar i respectar. Descansa en pau, Pilar.
