Un total de 37.000 euros ha destinat, enguany, l’Ajuntament de Blanes a diferents projectes de cooperació internacional. La xifra suposa un increment de gairebé el 50% amb relació a la quantitat destinada l’any 2020. Una altra lectura que es pot fer també d’aquesta xifra és que cada blanenc hi ha col·laborat (a traveés dels pressupostos municipals) més o menys amb un euro.

Els projectes destinataris de la partida econòmica són: la construcció d’un pou per a una explotació agrària familiar a Gàmbia, el tancament perimetral d’uns conreus al Senegal, el ja tradicional i consolidat pla «Vacances per la pau» adreçat als nens sahrauís, un projecte d’habitatges dignes per a dones i les seves famílies a l’Índia, la construcció d’un col·legi a Togo, un pla de millora agrícola a Burkina Faso i el suport a Justícia i Pau per la reconciliació a Nicaragua.

Llegeixo tota aquesta informació en un mitjà de comunicació local coincidint amb l’enèsima crisi entre Marroc i Espanya derivada de l’estimulada i incontrolada sortida massiva d’emigrants a Ceuta. Una crisi que sembla que tindria el seu origen en un acte humanitari: haver acollit un líder del Polisari en un hospital de Logronyo per tractar-lo dels efectes d’una covid greu.

Expliquen analistes i experts que darrere de tot plegat hi ha interessos geopolítics de gran envergadura. Interessos geo-estratègics que la majoria dels mortals desconeixem o som incapaços d’entendre. Simplificant les coses, podem constatar una vegada més que quan convé a determinats països, blocs, organitzacions, etc. la gent més desvalguda es utilitzada sense escrúpols ni miraments per intentar aconseguir objectius polítics i/o econòmics més o menys controvertits.

Què representen 37.000 euros del pressupost d’un municipi de la Selva per ajudar gent desvalguda a llocs i països llunyans? A nivell econòmic potser molt poc: un granet de sorra. A nivell simbòlic, penso, tenen molt més significat. Representen un estímul i una esperança per a tots aquells que entenen i visualitzen el món com una cosa global (en el millor sentit de la paraula) i se senten implicats en una profunda transformació social que algun dia pugui capgirar les coses.

Ho sé, potser són unes reflexions massa genèriques, massa «cumbayà», massa ingènues, massa utòpiques. I soc conscient també, que jo no aporto res més que paraules i reflexions. El veritable mèrit el tenen tots aquells qui des de la presència i de l’acció sobre el terreny treballen, malgrat semblin embarcats en batalles perdudes, perquè tothom en el mon pugui tenir algun dia una vida digna. I si pot ser a casa seva i a prop dels seus, encara millor.