Al pessebre monumental i temàtic que l’Associació de Pessebristes de Blanes instal·la cada any durant les festes al Passeig de Dintre, li han robat el Nen Jesús ! Sembla tat sols una bretolada. Una lamentable i emprenyadora bretolada sense massa sentit. S’m fa difícil pensar que algú en pugui treure cap rendiment econòmic, per exemple, venent-lo o revenent-lo. Encara que mai se sap: hi ha brètols i... «col·leccionistes» per tots el gustos i colors. Concretament, tinc un amic que te una de col·lecció de naixements i figures de més de dos mil unitats. Ha viatjat per mitja Europa per aconseguir peces d’una bellesa i/o un disseny singulars. Si mai volteu pel Pallars Sobirà no us serà difícil trobar el seu hotel i aconseguir, si no va massa atabalat, que us faci una passejada per els seus tresors pessebrístics. Això sí, ell, tot i la seva dèria pessebrística, mai robaria un Nen Jesús !

A Barcelona, enguany, resultaria una mica més complicat que a Blanes robar el Nen Jesús del pessebre municipal. Un pessebre més controvertit que mai i que ha estat configurat amb tots els elements habituals : Sant Josep, la Verge, el Nen Jesús, el bou, la mula, l’àngel, els pastors, el caganer, etc... però col·locats dalt de balcons o terrasses dels carrers propers a la Plaça de Sant Jaume i amb uns dissenys que no permeten reconèixer amb facilitat quin personatge representen. Sense anar més lluny ,el policia de Palau de la Generalitat a qui li vàrem preguntar on estava el Nen Jesús, ens va explicar que la mateixa pregunta li feien centenars de vianants. Que es passava el dia donant explicacions sobre l’enguany moderníssim(?) i conceptual pessebre barceloní. Té, però, un avantatge el de Barcelona respecte al de Blanes : si aconsegueixes reconèixer la figura que vols robar, has de tenir molta agilitat i uns mínims fonaments d’escalada per aconseguir-la.

Aquesta mateixa setmana he tingut ocasió de veure un altre pessebre municipal, el de Sitges. En aquest cas un pessebre clàssic i convencional. En el nucli antic de la vila, aquesta sí la més «gay-frienly» de Catalunya, està instal·lat dins un reixat de ferro tancat a pany i forrellat i prou elevat perquè brètols o “col·leccionistes” sense escrúpols hi tinguin un accés complicat. Qui sap si en alguna època pretèrita, ubicat en un lloc més accessible va patir també algun espoli. Ho preguntaré.