L’Audiència de Girona ha absolt un veí de Massanes acusat d’abusar sexualment d’un familiar de deu anys entre el 2018 i a inicis de 2019. L’alt tribunal considera que les proves recollides en el judici a la secció quarta són insuficients per condemnar-lo. De fet, posa com a tesi més probable la conclusió de l’informe psicològic de la víctima, que va convenir que no es podia determinar que hi havia hagut abusos sexuals.
El processat, que s’enfrontava a 4 anys de presó, es feia càrrec de la víctima i de la seva germana en diverses ocasions, com ara quan la mare treballava. Ella mateixa va expressar que tenien molt bona relació i que era com un germà per ella. Segons la fiscalia, el processat hauria abusat sexualment de la víctima en els moments que el menor venia a casa seva, a Massanes, o quan era ell que anava a casa dels nens, a Blanes.
Així ho va assegurar la víctima en el judici, indicant que els abusos es produïen mentre jugaven o quan dormien, ja que passava moltes nits a casa seva.
El processat va rebutjar les acusacions i va destacar que era una persona «molt afectuosa» i que li agradava molt fer-los pessigolles com a mostra d’afecte, mai amb cap connotació sexual.
Informes poc clars
La sentència de la secció quarta conclou que les declaracions de la víctima i d’alguns familiars no són suficients per constatar que els abusos s’han produït. El tribunal creu que «ens trobem amb un dèficit probatori notable», perquè els informes psicològics no van poder determinar si hi havia hagut abusos. A més, «no s’ha corroborat l’última versió dels fets que explica el menor amb una precisió insòlita després de dos anys dels fets».
Els informes psicològics van determinar no hi ha indicis clars que els fets siguin constitutius d’un delicte sexual. Segons van explicar les psicòlogues que van explorar la víctima, del seu relat es desprèn que el menor va viure aquests tocaments com un abús, però que no necessàriament tenien connotacions sexuals.
Per últim, van incidir que els fets van tenir lloc en un moment en què es desperta la sexualitat dels nens, i que podia ser més reticent al contacte. A més, creuen que l’orientació sexual de l’acusat també pot haver influït en el «malestar» de la víctima.
Per això el tribunal conclou que es pot entendre que l’acusat, que és «extremadament afectuós», jugava amb els seus parents sense cap altre objectiu que distreure’ls i amb cap connotació sexual.
