L’Audiència de Girona ha condemnat a 18 anys de presó l’acusat d’executar a trets un empresari de Lloret de Mar el 2012. El jurat popular ja va declarar-lo culpable d’assassinat i de tenir armes de foc sense llicència a mitjans de febrer, quan va concloure el judici. Només faltava que el magistrat president del procediment imposés la pena d’acord amb el veredicte emès.
A l’hora d’imposar la condemna, ha tingut en compte la resolució del jurat popular, que va considerar per unanimitat que Zihrayr Abrahamyan va assassinar l’empresari amb traïdoria i sense deixar la mínima oportunitat a la víctima de defensar-se. Amb tot, com que l’acusat no té antecedents penals vigents (el 2001 el van condemnar per tinença il·lícita d’armes, però ja li han sigut cancel·lats), el magistrat li ha imposat 17 anys, corresponent a la meitat inferior de la pena per assassinat. A això li ha sumat un any més per la tinença il·lícita d’armes, essent en conjunt una pena intermèdia al que sol·licitaven les dues parts. El fiscal demanava que se li imposés 22 anys de presó, mentre que la seva defensa sol·licitava la condemna mínima, que són 15 anys, perquè entenia que el processat ha col·laborat en tot moment amb la justícia, ja que va assistir al judici tot i haver desaparegut durant cinc anys.
El magistrat no li ha aplicat cap atenuant al condemnat a l’hora d’imposar la pena. A la sentència subratlla que «era la seva obligació comparèixer al judici», i que , per tant, no existeix cap conducta que permeti aplicar cap atenuant. De fet, recorda que s’havia fixat una fiança per assegurar que l’acusat assistís a la vista i que s’havia dictat ordre de detenció per si no es presentava.
Més enllà de la pena de presó, a la qual s’hi hauran de descomptar els dos anys que el condemnat ha passat en presó preventiva, també haurà d’indemnitzar les germanes i la parella de la víctima, amb 30.000 euros a cadascuna de les germanes i amb 144.896,479 euros a la parella. La defensa s’havia oposat a les quantitats proposades per la parella, ja que considerava que la seva relació a distància no s’ajustava als paràmetres normals d’una relació sentimental. Però la sentència, que no es ferma, assenyala que s’ha acreditat que tenien una relació sentimental «normal» a distància, i que pel fet de ser la parella de la víctima en aquell moment té dret a ser indemnitzada.
Un crim resolt 10 anys després
El crim va tenir lloc el 13 de desembre de 2012, quan el processat va citar-se en un descampat del municipi. Havien tingut un conflicte uns mesos abans que havia acabat amb la víctima ferida. Segons l’acusat, l’origen era per una compravenda d’un vehicle on l’empresari havia intercedit. Segons altres testimonis, l’acusat es dedicava a extorsionar empresaris. Aquell dia havien quedat per «solucionar les coses d’home a home», i la víctima pensava fer-ho utilitzant un puny americà, però no s’esperava que l’acusat acudís amb una arma. Sense tenir temps a reaccionar, va rebre cinc trets de bala, dos dels quals al cap, que van ser mortals.
