La mare acusada de matar la seva filla s’enfronta a la presó permanent revisable

El cos de Laia Ardila Muñoz reposa des de l’any passat al cementiri de Lloret, on resideix el seu pare, després d’una trista batalla judicial. Laia va morir quan només tenia dos anys per una de les pallisses de que era víctima per part de la seva mare Vanesa Muñoz Pujol i el que era la seva parella en aquell moment, Cristian Lastanao Valenilla. Vivien a Saragossa, on la nena patia un infern: l’autòpsia va revelar 78 lesions recents al seu cos i 28 d’antigues. Ara, la mare i el seu xicot afronten la presó permanent revisable per uns fets que van passar la tardor de 2021. 

Una petició de condemna que sol·liciten totes les acusacions, des de la Fiscalia, la Generalitat de Catalunya com a tutora de la germana major de la morta i l’advocat del pare biològic de la menor, el lloretenc Manel Artila. Els qui decideixin el grau de culpabilitat de tots dos encausats serà un jurat popular que es constituirà en l’Audiència Provincial de Saragossa per un delicte d’assassinat. I és que en les diferents declaracions realitzades davant la jutgessa instructora, tant Vanesa Muñoz com Cristian Lastanao s’han responsabilitzat mútuament del brutal crim.

La recerca del Grup d’Homicidis de la Prefectura Superior de Policia d’Aragó va concloure, a partir de l’informe forense i de l’estudi dels telèfons mòbils de la parella, que el dia en què va morir, el 21 de gener, Laia presentava febre, diarrea, cansament general, es queixava de mal de panxa i es negava a menjar. Eren els símptomes de la peritonitis que patia com a conseqüència del centenar de lesions que li havien inflingit. No sabien que tenia el duodè seccionat i en un moment donat va perdre el coneixement en una «lenta agonia». La mare va posar la petita en una banyera d’aigua freda en un intent de reanimar-la, però ja no va tornar a reaccionar.

Amb la nena en braços, els encausats van baixar al portal i van demanar ajuda a uns veïns que, tal com van declarar als agents, ja van veure marques estranyes al cos de la menor. Les acusacions consideren que el domicili on viven era un «infern». No sols pels maltractaments, sinó també pels càstigs a Laia pel seu «caràcter mogut i el seu mal comportament». Expliquen com la tancaven en un armari i que fins i tot la van arribar a penjar d’un ganxo en la paret com si fos un abric.

Això últim els investigadors van poder verificar-ho amb els seus propis ulls, perquè els encausats s’havien enviat una foto per WhatsApp, mofant-se de la situació.

L’estudi dels terminals va ser clau en la investigació, però també el que els dos processats ha declarat en el procediment. El xicot de la suposada infanticida va arribar a dir que aquesta «s’acarnissava» amb Laia perquè li recordava «la puta vella», en referència a la seva sogra. Segons va explicar «la tirava terra», «li ficava calcetes plenes de merda a la boca» i que «pegava els nens habitualment, no tots els dies, però molt sovint». 

Vanesa Muñoz, per la seva banda, va assenyalar la seva parella sentimental i pare d’un nen que en el moment del crim tenia poc més d’un any. Va reconèixer «ser conscient» del que feia Cristian «però que no ho va poder evitar» i que no atenia els requeriments dels serveis socials «per por» de perdre els seus fills.

A més del centenar de lesions que presentava el petit cos de Laia, l’autòpsia va revelar «consum de cocaïna durant els sis mesos anteriors, també cànnabis, així com traces d’un antidepressiu i d’un hipnòtic».

L’any 2020 els equips d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya van concloure que els menors es trobaven en una situació de risc greu per a la seva integritat física i emocional. Malgrat això, la mare va continuar veient-los i en un règim de visites no els va retornar i es va traslladar a Saragossa. En el moment de la mort de Laia el Govern d’Aragó tenia obert un expedient.

Subscriu-te per seguir llegint