Et quedes a gust després de dir una paraula malsonant? Sents la necessitat de fer servir el prefix 'puto' o 'puta' en gairebé qualsevol paraules per intensificar el seu significat? Ets conscient que insultes fins i tot al televisor? Doncs que ningú et digui vulgar i malparlat, perquè té tot el sentit que ho facis.
Ho assegura un treball publicat a la revista Lingua, que revela que els insults produeixen "un mitjà excepcionalment poderós d'expressió emocional i d'aconseguir relacions interpersonals, tant positives com negatives". A més, ajuden a la persuasió i credibilitat dels teus missatges.
Avui dia, les paraulotes més reconeixibles, segons els autors, solen caure en una de les tres categories principals: religió, sexe i parts sexuals del cos (com follar o cony); i paraules relacionades amb les excrecions corporals (per exemple pixar o merda)
Beneficis comprovats de blasfemar
En el treball publicat en la revista Lingua, els autors han comprovat altres beneficis. Per exemple, blasfemar mostra fortes vincles amb l'emoció, tant a nivell catàrtic com expressiu. Els qui les diuen perceben que conté força emocional, cosa que pot venir bé segons el tipus de conversa que estiguem tenint. A més, en estudis de laboratori s'ha mostrat que produeix excitació emocional.
També poden processar-se de manera diferent en el cervell en comparació amb altres activitats de la parla i produeixen un record més gran en la memòria. En general, requereixen més atenció i processament cognitiu que altres estímuls lingüístics. I fins hi ha estudis que indiquen que produeixen un augment de la freqüència cardíaca.
Un benefici menys obvi de blasfemar és el seu efecte hipoalgèsic: augmenta la tolerància al dolor i el seu llindar. Els autors del treball també assenyalen que incrementa el poder i la força en les tasques d'activitat física.
Els improperis més utilitzats a España
Moltes d'aquestes paraules malsonants són insults. Perquè gràcies a un treball liderat per Jon Andoni Duñabeitia, director del Centre de Ciència Cognitiva de la Facultat de Llengües i Educació de la Universitat Nebrija, i María del Carmen Méndez Santos, professora de l'Àrea de Lingüística de la Universitat d'Alacant, sabem que gilipolles, imbècil i cabró/cabrona són els improperis més freqüents a Espanya. Completen el 'top 10' subnormal, filldeputa/filladeputa, tonto/tonta, idiota, puto/puta, capullo/capulla i pallasso/pallassa.
Arran de la participació de més de 2.500 persones de totes les comunitats autònomes d'Espanya, van aconseguir recollir més de 8.000 insults que els autors van classificar per la seva freqüència d'ús, l'edat, l'origen i la identitat de gènere dels parlants. Molts eren regionals. Un mamarratxo, tontolaba, carapijo o borinot, no es diu a tot arreu. Gilipolles? Això és universal.
L'insult funciona com una petita vàlvula que allibera pressió d'aquesta olla de pressió emocional que som tots
"A final, entenem que és una qüestió de globalització de l'espanyol. Tots viatgem per diferents comunitats autònomes i hem interioritzat bastant els insults en el nostre discurs", assegura l'investigador Jon Andoni Duñabeitia.
Una acció violenta, però no tant
El director del Centre de Ciència Cognitiva de la Facultat de Llengües i Educació de Nebrija explica que a Espanya es diuen més insults que en altres països de parla anglesa. Per què? "Hi ha moltes explicacions, depenent de l'àrea d'estudi des que el que un se situï. Des de la Psicologia i la Neurociència, l'insult funciona com una petita vàlvula que allibera pressió d'aquesta olla de pressió emocional que som tots. Davant determinats moments amb càrrega emocional, estrès o esdeveniments que no esperàvem i que tenen un caràcter negatiu, reaccionem amb això davant una primera resposta d'aquesta manera violenta, però molt acceptada", explica.
"És molt més fàcil dir un insult que donar un cop damunt de la taula, i ens va bé per a canalitzar aquesta energia negativa cap a fora sense fer massa mal a ningú", prossegueix. "Al final estem tocant sistemes del cervell que tenen relació amb emocions profundes, mentre que el llenguatge convencional funciona a un altre nivell, tant per al que ho diu com l'interlocutor". Per això, assegura, "no existeix l'insult gratuït".
La coprolàlia, el símptoma més confús de la Síndrome de Tourette
La coprolàlia és un dels símptomes més confusos de la Síndrome de Tourette. És l'expressió involuntària de paraules obscenes, socialment inapropiades o comentaris despectius, que implica que alguns pacients encadenin un tac darrere l'altre sense poder evitar-lo. També hi ha exemples que inclouen referències a les àrees genitals, excrements i actes sexuals, segons l'Associació Americana de Tourette. Jon Andoni Duñabeitia explica que es tracta d'un tic més de les persones que pateixen aquesta síndrome.
