Els primers cent anys de Can Padrosa

L’empresa de transports mostra les seves instal·lacions amb una «Festa del centenari» oberta a tothom

Camions històrics de l'empresa, en perfecte estat de conservació

Camions històrics de l'empresa, en perfecte estat de conservació / Grup Padrosa

ddg

A Figueres, i a tot l’Empordà, tothom coneix Can Padrosa. Pels seus camions, per les seves espectaculars grues o, simplement, «de passar pel davant» de les seves inacabables instal·lacions a Hostalets de Llers. Cent anys després que, el 1923 i amb només 15 anys, Pere Padrosa Simón es posés al capdavant de l’empresa de transportistes, recaders, de Benet Dausedas reconvertint-la en «Transportes Generales Pedro Padrosa». El Grup Padrosa és una empresa capdavantera de logística en plena fase de creixement de la mà de la seva aposta per la construcció d’aparcament per a camions arreu d’Europa. Ahir, Grup Padrosa va celebrar la «Festa del Centenari» per «explicar a tothom el que fem aquí dins» en paraules de Pere Padrosa Pierre, tercera generació al capdavant de l’empresa després del seu avi, Pere Padrosa Simón, i del seu pare, Pere Padrosa Puignau.

«Penso que la nostra comarca ens coneix com a nom, ‘sí aquí hi ha Can Padrosa’ diuen quan passen per davant, però creiem que és bo que la gent sàpiga i conegui el talent i l’aposta per la tecnologia que hi ha en el nostre territori, veient com és una empresa de tecnologia per dins», diu el nét del fundador i actual màxim dirigent d’una firma logística. Una firma que acaba d’obrir un aparcament per a camions a Calais, a menys d’un quilòmetre del túnel i el port que connecten França i l’Europa continental amb el Regne Unit. El de Calais, i un altre a tocar de París, són els dos primers dels disset aparcaments per a camions que el Grup Padrosa té previst obrir en la primera fase del projecte. Ara mateix n’hi ha sis més en construcció a França, Holanda, Itàlia i Eslovènia. En pocs anys, aquesta línia de negoci, els serveis per a camions arreu d’Europa, hauria de suposar el 80% de la facturació del grup, deixant en el 20% restant els serveis de transports i de grues especialitzades clàssiques de la firma.

«Explicar cent anys és explicar moltes coses bones i moltes de dolentes. Vam passar de tenir 400 treballadors i facturar 50 milions d’euros el 2012, a facturar-ne 6 el 2013 i ser 50 treballadors. En aquests moments, tornem a ser més de 200 treballadors, estem per sobre dels 50 milions i entenem que el 2027 passarem dels 120 o 130 milions», detalla el tercer Pere Padrosa.

Amb la voluntat que aquest sigui, «només», el «primer» dels centenaris del grup, la celebració de l’efemèride ha tingut avui un dels seus punts àlgids, amb la festa a Hostalets de Llers. 

Motos i música

Oberta a tothom, la festa ha comptat amb una exhibició de trial a càrrec del campió mundial júnior, Arnau Farré. La matinal de trial -organitzada pel Club Motorista Figueres- s'ha complementat amb l’exhibició de socis del club

Tot seguit hi va hagut una visita a les instal·lacions de l’empresa, per conèixer de prop la infraestructura de camions, grues i vehicles de la firma, incloent-hi una extensa col·lecció de camions històrics.

A la jornada no li ha faltat música, amb els concerts d’artistes com Beth Rodergas, Joina, Clima, Penélope, Alverd Oliva i Dj Ryna. 

En un context més acadèmic, però dins dels actes del centenari, el 28 de setembre hi ha prevista una jornada temàtica per a reflexionar sobre les oportunitats que ofereix la logística a Figueres, que tindrà lloc a l’auditori de Caputxins. 

A més a més, en el decurs d’aquest any hi ha programada l’aparició de dos llibres. El primer, sobre el primer centenari de Padrosa, explica i documenta els anys d’existència de l’empresa. El segon serà una edició sobre logística que, recollint part dels continguts de l’exposició i les reflexions de la jornada, té l’objectiu de convertir-se en una eina que proposi camps de recerca, doni idees i motivacions, i serveixi d’estímul per entendre millor i projectar la logística a Figueres com una activitat no només econòmica sinó també cultural i social.