«Va voler que l’enterressin amb una ampolla de Jack Daniels»

Responsable de trasllats internacionals d’Àltima Serveis Funeraris, Rut de la Torre tracta directament amb totes les religions, cultures i congregacions que hi ha a casa nostra per fer que els enterraments s’adaptin a les seves necessitats 

La seva deu ser una feina fàcil, els morts no solen queixar-se.

Si algun es queixés, seria un bon ensurt. Però és una feina molt agradable, encara que des de fora no ho sembli.

Home, tant com agradable...

En el sentit que puc ajudar a famílies en un moment molt delicat. Fer tot el que està a la meva mà i ajudar-los a acomiadar-se d’un ésser estimat de la millor manera, per a mi és molt satisfactori.

Els moments més complicats són els de morts traumàtiques, i per tant inesperades, sobretot si qui ha mort era jove

Quina és la dificultat més grossa, en tractar amb la família del difunt?

Els moments més complicats són els de morts traumàtiques, i per tant inesperades. Sobretot si qui ha mort era jove. No estem acostumats que passin coses així. És difícil, ajudar en casos així. 

Quina cultura o religió s’agafa la mort de millor manera? 

Hi ha cultures que tracten la mort de manera molt natural, ja des de petits. A Mèxic, per exemple, el Dia dels Morts és tota una festa, amb música, menjar, beure... És molt diferent del que fem aquí.

A altres llocs, beuen i mengen tot recordant el difunt amb certa alegria.

Alguna família hem tingut que ha brindat pel difunt, però en general la mort ens és encara una mica tabú. Des de l’escola ja s’hauria de parlar de la mort com un tema natural. Això encara ho hem de treballar. Ho hauríem de tenir tan integrat com altres cultures, perquè això ajuda a l’hora d’afrontar la mort d’algú estimat.

Alguna família hem tingut que ha brindat pel difunt, però en general la mort ens és encara una mica tabú

Li han fet mai alguna petició impossible de complir, o fins i tot il·legal?

Fa catorze anys que sóc a l’empresa, pro temps perquè m’hagin demanat de tot. Com a curiositat, recordo un difunt, que pel que sembla era molt fumador i li agradava el whisky, i va deixar dit que l‘enterressin amb un paquet de tabac i una ampolla de Jack Daniels.

Si més no, que gaudís a l’altra vida.

També ens van demanar enterrar un altre difunt amb la seva mascota, que havia coincidit en la mort.

Hem trobat famílies que es volen endur les cendres del difunt en una bossa de la compra. O en un tàper.

Potser li van fer coincidir... 

(Riu) Tanmateix, no va poder ser, està prohibit barrejar restes d’animals i humanes. Podria fer un recull de tot el que ens demanen, no ens deixen de sorprendre.

Ho imagino.

Hem trobat famílies que es volen endur les cendres del difunt en una bossa de la compra. O en un tàper.

Còmode, ho ha de ser.

Tot això tampoc està permès, se les han d’endur en una urna homologada.

És imprescindible maquillar els morts com si anessin de festa?

També és un tema cultural, es fa perquè la família pugui veure el difunt a la sala de vetlla en bones condicions. Tenim un equip professional, per a això. En canvi, els jueus i els musulmans demanen que no li fem cap millora estètica, només la mínima pràctica sanitària en cas que hi hagi un trasllat. I els hinduistes, igual.

Jardiel Poncela deia que l’única cosa bona de la mort, són les vídues. Així i tot: són difícils de tractar?

Ha, ha, a totes les famílies hi ha de tot, suposo que n’hi ha algunes que no estan gaire tristes. Però per la gran majoria, al contrari, la mort del cònjuge és un moment complicat.

Veig la vida d’una altra manera, segur que qui no té tant contacte amb la mort, no la veu igual. Intento viure plenament el dia a dia

Li fa por, morir-se?

No crec que sigui una qüestió de por. Sí que veig la vida d’una altra manera. Segur que qui no té tant contacte amb la mort, no la veu igual. Intento viure plenament el dia a dia, gaudint molt de la família i del que m’agrada... perquè mai se sap.

No ha deixat escrit que l’enterrin amb una ampolla de whisky?

Això no, però sí que deixaré un escrit d’últimes voluntats.

Jo només tinc dit que no em posin al recordatori cap vers d’en Martí i Pol.

Ha, ha, hi ha gent molt creativa, que s’ho prepara amb temps.

Hi ha qui ho té absolutament tot preparat, ningú s’ha de preocupar de res

Quasi sembla que tinguin ganes de morir-se per poder mostrar el seu art.

Hi ha qui ho té absolutament tot preparat, ningú s’ha de preocupar de res.

Promet que quan em toqui, em tractaran bé?

En pot estar segur. Escrigui explicant què vol que fem. Si vol evitar en Martí Pol, deixi-ho clar.

Subscriu-te per seguir llegint