"No crec que hàgim de témer que una IA ens controli"

Hem d’estar espantats, per la Intel·ligència Artificial?

He, he, no hauríem d’estar espantats... si tothom tingués seny.

O sigui, que hi hem d’estar.

El repte actual és posar un marc ètic als usos de la IA. Està clar que és una eina molt poderosa per ajudar-nos a viure millor. El risc és que si aquesta potència no s’utilitza bé, pot comportar problemes. A Europa ja fa anys que som conscients d’aquest risc, i des de 2016 tenim un grup que assessora la Comissió Europea i ha redactat unes recomanacions ètiques que defineixen què ens podem permetre i què no respecte de la IA.

No hauríem d'estar espantats... si tothom tingués seny

Per exemple?

Per exemple, limitar aquest ús indiscriminat del reconeixement facial, que pot tenir molts riscos. És a dir, deixant la IA solta, que tothom l‘usi com li doni la gana, ens podríem veure compromesos. La bona notícia és que Europa ja fa anys que lidera la transformació ètica d’aquesta IA.

Què és el que mai podrà fer la IA? 

Hi ha por per si arribarem a aquella famosa singularitat de la IA superant els humans. No ens ha de fer tanta por, perquè, al final, la IA són unes maquinotes que, si ens molesten, les apaguem i llestos.

A la pel·lícula 2001, una odissea espacial, en HAL no es deixa apagar.

He, he, perquè ningú la desconnecta. És difícil arribar a una situació de perdre el control de les màquines. Una altra cosa és fins a quina capacitat podran arribar aquestes IA. Es pot preparar una màquina perquè simuli que raona i que té sentiments, però no crec que hàgim de témer que una IA ens controli. 

Deixant la IA solta, que tothom l‘usi com li doni la gana, ens podríem veure compromesos

Em treu un pes de sobre.

El que ens ha de fer por és que algun malvat utilitzi la IA per sotmetre’ns. Però això no és nou, la història de la humanitat està plena de gent que ha fet ús de la tecnologia per fer coses terribles.

Tindrem amants no humans?

La robòtica industrial està molt avançada, i la cognitiva continua avançant. Per tant, no és una cosa que estigui tan lluny. Una part de la comunitat científica defens que els robots assistents no haurien de tenir mai aparença humana, precisament per evitar que els humans desenvolupin sentiments cap a ells.

Robots assistents? 

La piràmide d’edat és molt clara, i aviat no hi haurà prou gent jove per tenir cura de la gent gran. Llavors els assistents robots no seran una cosa interessant, sinó una necessitat. Està a les nostres mans quins rols assignem a aquestes bèsties. Poden fer tota la feina, o poden ajudar a l’humà que la faci.

La història de la humanitat està plena de gent que ha fet ús de la tecnologia per fer coses terribles

Diu el protagonista de «Màquines com jo»: hem aconseguit la rèplica de la ment humana, però no hi ha ningú al barri que pugui arreglar una finestra de guillotina.

(Riallada) La precisió robòtica encara té molts reptes tecnològics. Ja fa uns anys que Catalunya va tenir la robot Sophia, una humanoide, amb tot d‘engranatges a sota de la seva pel de làtex, que aconsegueixen que moqui la boca segons el que vol dir, amb força precisió. També arronsa el front, pica l’ullet, somriu, etc. L’humanoide no està tan lluny, una altra cosa és l‘espai que li doni la societat o les limitacions que l’hi posi. Al Japó és legal casar-se amb un robot.

Discuteixen poc, i menjar, encara menys.

Aquí encara no ho acabem de veure clar. De moment. Des del punt de vista tecnològic no hi estem lluny.

Una part de la comunitat científica defensa que els robots assistents no haurien de tenir mai aparença humana, per evitar que els humans desenvolupin sentiments cap a ells

Veu possible un futur sense humans?

No home, no (riu).

Alan Turing: «Les màquines em sorprenen amb molta freqüència». A vostè també l’hi passa?

A mi també, i sobretot pel que fa a la IA, ja que és l’única ciència que produeix coses per si mateixa. És adaptativa, en el sentit que rep estímuls del seu entorn i, en funció d’aquests, aprèn coses que té en compte en endavant. Per tant, és molt senzill que et surti amb coses que no t’esperes.

Subscriu-te per seguir llegint