Així ho va assegurar Luis Serrà, del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, qui participa en la novena edició de l'Escola de Biologia Molecular 'Eladio Viñuela' que s'imparteix aquesta setmana a l'Universitat Internacional Menéndez Pelai (UIMP).

L'opinió de Serrà va ser abonada pels directors de l'Escola, Margarita Salas i Jesús Àvila, ambdós professors d'Investigació del Centre de Biologia Molecular 'Severo Ochoa'.

En roda de premsa, Serrà va atribuir la impressió que no s'han produït grans avanços en la seqüenciació del genoma humà des que es descobrís als "dos culpables d'aquesta història": els propis científics i els periodistes.

En aquest sentit, va explicar que quan es fa un descobriment com aquest, els primers intenten "vendre" que la troballa "en poc de temps va avançar" i va a "revolucionar", per tant, la medicina. Els periodistes, per la seva banda, "agafen" el que els científics "diuen amb prudència" i "ho exageren".

Per tant, va atribuir a males interpretacions o al fet que els propis científics de vegades "empenyen una mica" els descobriments perquè es transmetin al públic com un descobriment "immediat". En tot cas, l'expert va assegurar que en l'actualitat s'estan assentant les bases perquè dins "una sèrie d'anys això es porti a la clínica".

Respecte d'això, va explicar a manera d'exemple que des que una empresa farmacèutica comença amb una droga fins que aquesta es comercialitza poden passar "set, vuit, nou anys". "I això és només una droga. Coses més complexes porten el seu temps", va postil·lar.

Per això, Serrà va insistir en l'idea de que la medicina canviarà i que hi haurà una revolució encara que quan va ocórrer això és un fet que no es pot predir.

Per la seva banda, Margarita Salas va afirmar que si bé en l'actualitat "estem començant" en l'aplicació del genoma humà a la medicina "ja s'està notant" ja que, segons va dir, se sap quines mutacions i en quins gens produeixen determinades malalties. "Ja s'està començant a poder diagnosticar, prevenir i eventualment es podran curar malalties". "Estem en el començament", va afegir, "de l'aplicació important del genoma humà".

Així mateix, va voler que la medicina individualitzada serà una realitat "dins deu o quinze anys".

Jesús Àvila va evidenciar en aquest sentit que malalties com el càncer no es consideren ja en gaires casos "mals aguts" ni "crònics" igual que tampoc són sinònim de "mort segura" i sí que ocasionen, no obstant això, la possibilitat de tenir una millor qualitat de vida que abans mentre es pateixen.

Va indicar respecte d'això que "cada cop" es comencen a curar més tipus de càncer encara que, va reconèixer, alguns "són més difícils". Per això, va advocar per no generalitzar en aquest tema sinó "anar cas per cas".

ALZHEIMER

Respecte a l'Alzheimer, Àvila va considerar que en els últims 20 anys s'ha produït un "avanç brutal" ja que en l'actualitat "coneixem moltíssim" sobre aquesta malaltia. Encara així, va reconèixer que el sistema nerviós és "més complicat" que altres òrgans i que té "una sèrie de problemes", la qual cosa es coneix com el 'efecte dòmino', és a dir, "quan estudiem una cosa comencem a enfastijar una altra".

En tot cas, va informar que en l'actualitat en Estats Units en fase clínica hi ha més de 30 compostos que s'estan assajant. "S'està desenvolupant bastant", va manifestar.

Finalment, i per a "curar-se en salut", Àvila va assegurar que "en els pròxims cent anys" la malaltia de l'Alzheimer "ja no existirà". "Jo no ho veuré, però segur que això ja no existeix", va concloure.