El Sincrotró Alba s'inaugurarà avui a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), convertint-se en el major laboratori de llum de l´Estat, que funciona com un microscopi gegantí capaç de descobrir els secrets d'àtoms i molècules.
Així, donarà serveis a investigadors i empreses d'alta tecnologia. A més, les seves aplicacions industrials són molt variables i pot utilitzar-se per fabricar objectes molt petits, dissenyar fàrmacs o desenvolupar nous materials per a la indústria.
Les aplicacions de major impacte tenen lloc en: Biologia molecular, per estudiar les proteïnes i els virus i ajudar a dissenyar nous fàrmacs; teràpia mèdica, els raigs X que emet un sincrotró poden tenir aplicacions en la imatge mèdica i en determinades teràpies; ciències ambientals, per determinar l'estructura dels contaminants; ciències dels materials, per estudiar les seves propietats.
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el president de la Generalitat, José Montilla, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, es desplaçaran aquesta tarda a Cerdanyola per inaugurar el Sincrotró.
Durant la inauguració els acompanyarà el conseller d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, entre d'altres autoritats. Així, el Sincrotró Alba tindrà una qualitat de primer ordre mundial a nivell científic i s'usarà per a la investigació en un ampli ventall de disciplines científiques com ara la Física, la Química, la Ciència de materials, les ciències de la vida o la Medicina.
A més, tant Zapatero com Montilla arribaran a l'edifici Alba a les 16.30 hores de la tarda i iniciaran un recorregut per les instal•lacions. Conclòs el recorregut, a les 17.00 hores, les autoritats es dirigiran a l'edifici taller on tindrà lloc l'acte inaugural.
A Europa hi ha al voltant de 20 sincrotrons, però l´ALBA serà l'únic situat al sud de la línia París-Trieste (excloent la font europea de Grenoble). El sincrotró està gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i cofinançat per la Generalitat i el Govern espanyol.
L´Alba costarà al voltant de 164 milions d'euros, concreta la Generalitat, i alhora explica que un sincrotró és un accelerador de partícules, on en un canó d'electrons es produeix un feix inicial que s'accelera al sincrotró fins a velocitats pròximes a la llum.
Una vegada accelerats, els electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge. Allà circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència. Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen un revolt, emeten llum de gran intensitat, a longituds d'ona que van més enllà del que és visible als raigs X. Aquesta llum és molt focalitzada, polaritzada i s'emet en forma de pulsacions, com el flaix d'una màquina fotogràfica.
La radiació emesa, o llum de sincrotró, es direcciona cap a les estacions de treball on els usuaris la podran utilitzar per a les seves investigacions. La radiació de sincrotró es pot utilitzar en molts camps d'investigació: des de la física i la química fins a la medicina o la biologia.
