Köhler i Moyà, en un article que publiquen en la revista científica Trends in Ecology and Evolution, asseguren que les particularitats de l'esquelet del "homo floresiensis" no es deuen a adaptacions a la insularitat del seu hàbitat, com diversos paleontòlegs mantenen, sinó a malformacions de l'individu les restes del qual van ser trobades a l'illa de Flors.

A l'octubre de 2004, la revista "Science" va publicar un treball dirigit per Dean Falk, en què afirmava que les restes d'un home d'un metre d'altura i amb un crani petit, que havia viscut a l'illa de Flores feia 18.000 anys, no eren d'un home modern afectat per nanisme o microcefàlia, sinó que era la conseqüència de l'evolució del Homo erectus i, fins i tot, una espècie anterior.

Els paleontòlegs de l'ICP asseveren en el seu article que les característiques de l'esquelet trobat a l'illa de Flores "no segueixen els patrons propis de les espècies de mamífers adaptades a viure en illes".

El "homo floresiensis" és el nom donat pels seus descobridors a les restes fòssils d'un grup d'individus trobats a l'illa de Flores, amb un cos d'un metre d'altura, 25 quilos pes i un crani extremadament petit.

L'home de Flores, segons els seus descobridors, va viure fa 18.000 anys i va ser contemporani del "homo sapiens", i les seves petites dimensions s'explicarien per la seva adaptació a la vida insular.

Köhler i Moyà diuen que en les adaptacions dels mamífers a la vida insular i a la falta de recurs s'observen tres característiques bàsiques.

La primera d'aquestes és "una reducció dels òrgans sensorials i motors i les seves àrees relacionades: per exemple, els ulls i les conques són més petits del que correspondria a un animal de dimensions normals, però aquest no és el cas de l'home de Flores, que manté el rang de dimensions propis de l'"homo sapiens", ja que té els ulls petits d'acord amb les seves dimensions reduïdes".

Meike Köhler i Salvador Moyà mantenen que els ossos de l'home de Flores mostren una sèrie de característiques que dificultaven la seva mobilitat, com el poc desenvolupament muscular, un húmer i una tèbia malformada, a més de asimetries entre les parts esquerra i dreta del crani.

Els paleontòlegs de l'ICP entenen que aquestes característiques dels esquelets no són adaptacions a la vida insular, "sinó malformacions que, a més, no els permetien ser bons caçadors".

"Per dir -indiquen en el seu articulo els paleontòlegs- que l'home de Flores era un nan, es fa servir l'argument que l'elefant nan del gènere Stegodon va aparèixer també en aquesta illa (de Flores), però segons Köhler aquest tipus d'elefant es va extingir fa 800.000 anys i fins ara no s'ha trobat cap prova que l'Stegodon nan existís fa 18.000 anys".

Fa 18.000 anys va tenir lloc també l'última gran glaciació, que va ocasionar un descens del nivell dels oceans "i, per tant, l'home de Flores amb total seguretat no estava completament aïllat, per la qual cosa l'argument que la seva estranya morfologia sigui fruit d'una adaptació a la vida insular no té fonament", segons Kóhler i Moyà.