27 de febrer de 2020
27.02.2020

El TC prioritza el dret a la imatge davant del d'informació en les fotos de les xarxes socials

Editorial Prensa Ibérica estudia portar davant la justícia europea aquesta resolució de l'alt tribunal, que té el seu origen en una informació que va ser publicada per «La Opinión-El Correo de Zamora»

27.02.2020 | 00:15

A partir d'ara els mitjans de comunicació no podran utilitzar, per il·lustrar les seves informacions, fotografies obtingudes a través de les xarxes socials excepte consentiment exprés de les persones afectades. Així es desprèn d'una sentència emesa per la Sala Segona del Tribunal Constitucional amb relació a una notícia publicada fa set anys per La Opinión-El Correo de Zamora.

Editorial Prensa Ibérica, grup al qual pertany aquest diari, va manifestar el seu respecte per la decisió judicial, però va anunciar que estudia impugnar la resolució davant els tribunals europeus, en entendre que els fets tenen rellevància informativa i que no ha de quedar a l'albiri del protagonista de la notícia si la informació pot ser o no il·lustrada amb una fotografia seva.

La resolució del Tribunal Constitucional confirma una decisió de Tribunal Suprem en relació a uns fets que es remunten al 8 de juliol de 2013, quan en una informació sobre un esdeveniment en el qual un home havia estat víctima d'un tret per part del seu germà (que posteriorment es va suïcidar), es va acompanyar el text amb una imatge de l'agredit obtinguda de les seves xarxes socials, obertes en aquell moment al públic en general.

Aquesta persona va presentar una demanda contra La Opinión-El Correo de Zamora en la qual sol·licitava 30.000 euros per intromissió en la intimitat, l'honor i la pròpia imatge. La mateixa es va veure en primera instància i a l'Audiència de Bilbao. Ja al Suprem, els magistrats van decidir rebaixar a la meitat la pretensió econòmica i admetre parcialment el recurs interposat pel diari, en entendre que «no hi va haver vulneració del dret a la intimitat», atès que el mitjà «no va incórrer en cap extralimitació morbosa» i va respectar «els cànons tradicionals de la crònica de successos» en oferir als seus lectors una informació veraç.

L'Alt Tribunal considerava que «la finalitat d'un compte en una xarxa social és la comunicació del seu titular amb tercers i que aquests puguin tenir accés al contingut del compte i interactuar amb el seu titular, però no que pugui publicar-se la imatge d'ell mateix en un mitjà». El Suprem ja va determinar, per tant, que no existia intromissió en el dret a l'honor, encara que alhora dictava que no es podia publicar la fotografia.


Recurs d'empara

Després d'aquesta decisió, Prensa Ibérica va decidir presentar recurs d'empara davant del Constitucional per definir amb precisió la legitimitat o no de l'ús d'imatges de xarxes socials amb perfils públics. Ara, el tribunal de garanties s'ha pronunciat per primera vegada per establir que els mitjans no poden fer ús de les fotografies que una persona tingui a les xarxes socials sense el seu exprés consentiment. Per això determina que la fotografia d'un particular «anònim o desconegut, o el que és el mateix, d'algú que no exerceix càrrec públic o una professió de notorietat, per més que sigui captada en un lloc públic, no pot utilitzar-se sense el seu exprés consentiment».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook