19 de desembre de 2009
19.12.2009

Places de toros que han donat pas a centres comercials i edificis judicials

L'última corrida a la província de Girona va ser el 2005 a Olot

19.12.2009 | 01:00
Places de toros que han donat pas a centres comercials i edificis judicials

En els últims anys s'han enderrocat les places de toros de Girona i Lloret de Mar. Al seu lloc s'hi ubicarà la futura seu de l'Audiència Provincial, en el primer cas, i un centre comercial, en el segon. La de Sant Feliu de Guíxols va seguir els mateixos passos. No queda res de l'etapa daurada.

Malgrat la caiguda de corrides i la desafecció creixent d'una part de la societat, la tradició taurina ha viscut una etapa daurada a la província de Girona.
El 1859 Olot es convertia en el primer municipi català i el segon de tot Espanya a obrir una plaça de toros. La tradició taurina a la capital de la Garrotxa ha perdurat durant un segle i mig. No obstant això, l'abril de 2005 la seva plaça de toros acollia l'última corrida. Un any més tard s'aprovava la nova concessió de la plaça que ja no permetia celebrar més espectacles taurins. Desapareixia així l'últim equipament de les comarques gironines on encara es podia anar a "veure toros".
La tradició taurina de les comarques gironines ha vist com progressivament les places de toros de la província anaven desapareixent. Els aficionats a la tauromàquia no tenen més remei que travessar els Pirineus o anar a Barcelona per veure "tallar una orella". Les darreres actuacions de l'aclamat José Tomás a la Monumental han estat molt seguides pels gironins.
Els municipis amb història taurina reconvertiran o han reconvertit les places en pisos, aparcaments subterranis, centres comercials o edificis judicials. És el cas de Girona que després d'enderrocar el 2006 la seva plaça ja ha començat les obres per ubicar en aquest espai la futura seu de l'Audiència. També s'hi estan construint blocs de pisos. Lloret ha substituït la seva plaça de toros per un aparcament subterrrani. Ara, també hi preveu construir un centre comercial. El 1997 també ?desapareixia la de Sant Feliu.
Figueres, en canvi, ha apostat per reconvertir la seva plaça de toros, fundada el segle XIX, en un poliesportiu municipal de 4.000 metres quadrats. Tossa, en l'època del llavors alcalde Telm Zaragoza, va convertir-se el 1988 en el primer municipi antitaurí d'Espanya prohibint en les seves ordenances les corrides i les activitats que contribuissin a la seva promoció. La iniciativa va tenir un ressó internacional i va rebre múltiples suports com el de la model Brigitte Bardote. Onze municipis gironins han seguit els passos de Tossa i s'han declarat antitaurins.

LLORET DE MAR. Manuel Díaz "El Cordobés" torejant l'any 2002 en una de les últimes corrides.

SANT FELIU DE GUÍXOLS. Les màquines també van demolir la instal·lació ganxona.

Figueres La plaça s'ha de convertir en un poliesportiu. Un cartell històric signat per Dalí.

olot. Els toreros Javier Conde i Finito de Córdoba després d'una tarda de toros l'any 1997. La plaça ja està en desús i davant s'hi construeix l'Arxiu d'Olot.

girona.
A dalt el matador El Nardo sortint aclamat després d'una corrida a la plaça gironina. La plaça va anar a terra el 2006 per donar pas a la futura Audiència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook