Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica i expresident del Cercle d´Economia, va ser a Girona convidat per la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG
Dient-se Costas, només podia ser economista o pescador. Per què no va triar la canya?
També la practico, també. Cada cop menys, per falta de temps, però m´agrada molt el mar.
Se´n fia més de les prediccions dels economistes o de les del tarot televisiu de matinada?
Desconfio d´ambdues. Com a molt, encerten d´un dia per l´altre. Les profecies es fan mirant el dia anterior i dient: bé, doncs l´endemà serà igual.
Qui porta els comptes, a casa seva?
Els comptes, jo. Jo, en el sentit de dur el registre de les factures i tot això. Ho faig jo perquè és una activitat molt pobra per a les capacitats de la meva dona.
M´aconsella que compri bitcoins?
No. Ara bé, si li agrada la muntanya russa, els tobogans, el risc... home, llavors en compri, perquè tindrà adrenalina en quantitat.
Quan espera l´explosió de la propera bombolla?
Això és com anar en bicicleta, en un pendent i sense frens. S´estavellarà segur, el que no sé dir-li és si serà en el primer revolt, en el segon o en el tercer.
De què serà, per cert, aquesta bombolla que ens estavellarà?
Probablement de bons, és a dir, d´actius públics que estan sobrevalorats. Segurament hi haurà un ajustament. I també de les accions en borsa, especialment de la borsa dels EUA.
Què importa que a Catalunya s´enfonsi el turisme, que marxin empreses i que Europa ens rebutgi? L´important és ser independents, no?
Home, si fóssim feliços i ho fóssim tots a la vegada, en termes d´un economista augmentaria la utilitat total, i per tant estaria bé. El que crec és que no tots tenen aquesta preferència.
Un seu col·lega, en Niño Becerra, diu que aquest any Catalunya podria ser independent.
Però ho diu ara o ho va dir fa deu anys?
Mmm... diguem que fa deu anys que ho diu. Així ho encertarà?
En tinc molts dubtes. Dubtes raonables.
El tema català s´arregla amb diners?
No, això és una perversitat. No és un tema de diners, almenys fonamentalment. És un tema d´aspiracions. I no únicament independentistes, sinó una aspiració majoritària dels catalans, que volem ser consultats sobre l´encaix de Catalunya en l´Estat.
I vostè quin encaix voldria?
Voldria un estatut a l´estil del que són les constitucions dels estats als països federals. Que em permeti gestionar de forma sobirana allò que és específicament meu. I vull també que es millori, en benefici de tots, el funcionament del model territorial de l´Estat. En això incloc, per a tothom, la millora del finançament autonòmic.
En quin altre país, Catalunya a banda, es posa un historiador al capdavant de l´economia?
No deu ser l´únic país. En general, els bons polítics no acostumen a ser professionals de la branca que gestionen. Un exemple és Ernest Lluch, que va ser un molt bon ministre de Sanitat i no era metge.
Com a catedràtic, s´atreviria a impartir classe tot el curs des de Brussel·les?
Les noves tecnologies modificaran molts aspectes de les nostres vides, i la forma com fem les coses. Però la relació presencial amb els meus alumnes, és ara com ara insubstituïble. És més, no crec que sigui mai substituïble.
Potser governar és més fàcil.
Fins i tot és possible que ho sigui.
