int joves de la Cerdanya han passat el cap de setmana en la primera edició dels Campaments off-line gràcies a una subvenció del Consell Comarcal. L'estada de tres dies a la casa de colònies Ridolaina de Bellver tenia una condició indispensable: viure'ls sense cap aparell tecnològic ni cap connexió a Internet. L'experiència ha servit als joves no tan sols per veure que es pot viure com ho feien els seus pares, amb el contacte exclusiu dels membres de l'entorn físic, sinó també per descobrir les principals addiccions a la tecnologia, les quals pateix la majoria de la població encara que no ho sàpiga. El grup de monitors que ha organitzat els campaments ha preparat un cap de setmana ple d'activitats a partir de la competició per grups. Cada grup tenia un nom estrany que a l'hora de fer el balanç final van descobrir: Phubbing, Vamping, Vibranxiety, Nomofòbia i Extimitat. Es tracta dels noms de les addiccions més corrents relacionades amb el mòbil. En cada prova els grups adquirien targetes de característiques de la seva addicció. La nomofòbia, l'addicció més estesa, és la por a estar allunyat del mòbil; el phubbing, paraula sorgida de la unió de menyspreu i mòbil, és la sensació d'invisibilitat d'estar amb algú que constantment consulta el telèfon; vamping és l'afectació derivada de la consulta del telèfon al llit, sovint quan els adults els desatenen; l' extimitat, com a concepte oposat a la intimitat, és la necessitat d'exposar públicament a les xarxes socials amb gent que no es coneix els detalls de la vida personal; i el vibranxiety és el fenomen que experimenta molta gent addicta al telèfon quan creu haver notat una vibració a la butxaca quan, en realitat, no ha rebut cap notificació. El cap del grup de monitors, Berni Nebreda, ha explicat en acabar l'experiència que «els joves no han trobat a faltar en cap moment el mòbil i això ens ha sorprès agradablement; per un altre costat, han pres consciència d'aquestes addiccions i ara ens agradaria que les expliquessin als seus entorns».

Marina Bober, de Puigcerdà, té 14 anys i ha participat en els campaments. La Marina ha explicat que «no hem trobat gaire a faltar el mòbil perquè no hem parat de fer jocs o activitats i quan hem tingut temps lliure hem jugat a bàsquet o fèiem el que volíem». La Marina diu no ser conscient d'haver guanyat dues hores del seu dia a dia perquè «quan estem davant de la pantalla no ens adonem de l'estona que hi passem... aquí hem gaudit de les relacions amb els altres i hem viscut més el moment». Els responsables d'aquests primers Campaments off-line de la Cerdanya han anunciat que demanaran al Consell que repeteixi el programa l'any que ve, si pot ser, amb una ampliació del nombre de participants.

El sentit dels Campaments off-line pagats pel Consell es troba en la dinàmica que s'ha imposat a la societat. L'ús de la telefonia mòbil a la societat catalana és creixent. Així ho constata un estudi fet per l'empresa Netquest, que revela que en totes les franges d'edat el consum de l'aparell és per sobre de l'hora al dia. Així, si els més enganxats són els joves fins a 25 anys, amb una mitjana de 118 minuts al dia en 104 usos, els joves fins a 34 anys consulten el telèfon 109 minuts al dia en 95 connexions, i els d'entre 35 i 44 anys ho fan 101 minuts al dia en 78 usos. Les persones entre 45 i 54 anys utilitzen el telèfon 69 minuts al dia en 89 usos i les d'entre 55 i 64 anys 39 minuts en 71 connexions. Els més grans de 65 anys miren el telèfon 64 minuts en 73 usos. La mitjana global és de 78 usos al dia i l'aplicació líder, el Whatsapp