la formació professional és un tema que sempre ha estat present a les propostes electorals dels partits tot i que, malauradament, segueix essent el parent pobre de les polítiques educatives dels governs de torn. Recordo que el socialista Raimon Obiols, candidat a la Presidència de la Generalitat durant l´època en què Jordi Pujol guanyava per golejada, defensava aferrissadament un decidit impuls a la formació tècnica, l´adequació dels instituts d´educació i la destinació de recursos públics a aquesta finalitat. Però el patriarca del clan Pujol s´enduia el gat a l´aigua i l´Obiols es quedava com a cap de l´oposició sense que les seves propostes poguessin avançar com a conseqüència del rodet que imposava la majoria parlamentària de CiU.

El temps transcorregut i la crisi han demostrat, però, que la defensa de la formació professional com a eina educativa per aconseguir un bon futur laboral són propostes molt assenyades. Particularment ho és la modalitat d´FP dual, que combina formació amb activitat productiva, adequant les necessitats empresarials amb la millora del procés d´aprenentatge dels alumnes. Un estudi recent de la Cambra de Comerç de Girona revelava que més de la meitat dels graduats en formació professional a les comarques gironines troben feina i que tant els de grau mitjà com els de grau superior aconsegueixen inserir-se amb més facilitat al mercat laboral, ja sigui treballant exclusivament o compaginant més formació. En aquest sentit, el vicepresident de la Cambra Jaume Fàbrega recordava que per a molts joves trobar feina s´havia convertit en un veritable drama durant la crisi però que gràcies a l´empenta de la nova modalitat d´FP «s´està produint un canvi de tendència que afavoreix la integració laboral».

En el sector on segurament podria tenir més acceptació aquesta modalitat d´FP dual seria el de l´automòbil però és evident que, en aquest cas, fora convenient que els mateixos fabricants s´hi involucressin per tal que la combinació d´estudi i treball fos una realitat i no l´esperança que es va coent a foc lent. Efectivament, els avenços tecnològics en aquest camp, amb màquines cada vegada més sofisticades i incorporacions informàtiques en els processos, requeririen d´una estreta aliança entre el món empresarial i el món educatiu, fent possible, per exemple, que els instituts disposessin dels nous models de vehicles que han sortit al mercat en lloc de les obsoletes unitats que actualment se solen utilitzar per fer pràctiques. L´associació gironina d´empresaris CORVE ha gestionat acords de col·laboració per incrementar aquesta línia dedicada a la formació professional dual i, en aquest sentit, tant el president Jordi Solà com el vicepresident Lluis Mª Blanch insisteixen en la necessitat de «dignificar la formació tècnica, un element educatiu cabdal per estar a l´alçada del repte tecnològic que representa l´evolució ràpida i constant dels nous models de cotxes que surten al mercat».

A Girona, els instituts Montilivi i Narcís Xifra i Masmitjà són centres modèlics en aquest aspecte dels cicles formatius. En el primer s´hi poden fer cursos d´Electrònica de vehicles i de Carrosseria en la modalitat FP Dual, mentre que el del Pont Major es decanta més per la vessant elèctrica fent honor al seu nom. El lligam entre empresa i centre educatiu es formalitza documentalment amb un seguiment sobre el desenvolupament de la integració de l´alumne amb la intenció de consolidar el lloc de treball en una aliança fructífera que beneficiï ambdues parts. Sembla que les perspectives de futur són bones, però amb el nou curs escolar recent estrenat tanmateix convindria fer un esforç addicional per adequar les necessitats de la indústria automobilística a la realitat de les pràctiques als mateixos centres