La regulació de l'edició genètica, la revisió del maneig de la bioseguretat en laboratoris i la recerca de nous mecanismes per mitigar els efectes del canvi climàtic, són alguns dels avenços científics que protagonitzaran 2019, segons la prestigiosa revista «Nature».

Durant l'any que ve, els genetistes continuaran bregant amb les repercussions de l'afirmació feta per l'investigador xinès, He Jiankui, d'haver ajudat a produir els primers nadons modificats genèticament del món. Els investigadors esperen confirmar si Jiankui va modificar els gens de dos embrions que van donar lloc a dues bessones. Després de les protestes de la comunitat científica internacional, els científics intentaran descobrir qualsevol efecte secundari potencial del procés i crearan un marc per garantir que qualsevol esforç futur per editar ADN humà hereditari -óvuls, esperma o embrions- es realitzi de manera responsable i regulada.

A mitjans d'any, l'Organització Mundial de la Salut espera acabar una revisió important del seu «Manual de Bioseguretat en el Laboratori», el primer des de 2004. Les pautes àmpliament utilitzades descriuen les millors pràctiques per al maneig segur de patògens com l'Ebola. Les revisions augmentaran l'enfocament en la creació d'avaluacions de risc específiques del lloc i de l'experiment, i en la millora de l'administració, les pràctiques i la capacitació del personal de laboratori.

Un altre tema que preocupa és el canvi climàtic. A mesura que augmenten les emissions de carboni, el 2019 podria veure els primers experiments explícitament dirigits a comprendre com refredar artificialment el planeta utilitzant una pràctica anomenada geoenginyeria solar. Científics de la Universitat de Harvard estan darrere de l'experiment de pertorbació controlada estratosfèrica (SCoPEx), amb el qual esperen ruixar 100 grams de partícules en l'estratosfera per observar com es dispersen. Aquestes partícules podrien eventualment refredar el planeta en reflectir alguns dels raigs del Sol de retorn a l'espai.

A més de l'edició genètica, la bioseguretat i el canvi climàtic, «Nature» també inclou en la seva llista els projectes polars a l'Antàrtida. Al gener, investigadors dels Estats Units i Regne Unit iniciaran la seva missió conjunta més gran en el continent en més de 70 anys. L'objectiu del projecte de cinc anys és comprendre si la remota i aparentment inestable glacera Thwaites es començarà a col·lapsar en les pròximes dècades. La missió inclou l'estudi de les condicions de l'oceà utilitzant vehicles autònoms submarins i sensors col·locats en les foques.

Els científics europeus també planegen començar a perforar la capa de gel a Little Dome C de l'Antàrtida, en una recerca per recuperar un nucli de gel d'1,5 milions d'anys. Si tenen èxit, el nucli produirà el registre prístina més antic de clima i de condicions atmosfèriques.