Aquesta nit, al toc de les campanes, seguirem la tradició de menjar el raïm, brindarem amb cava i ens desitjarem salut i felicitat en aquest nou any que demà comença. Nous projectes, nous desitjos, algun somni i també algun vell propòsit ens acompanyaran en aquest acomiadament de l'any que se'n va trist mentre donem la benvinguda al que arriba esperançat. També amb il·lusions i carregats de presents arribaran aquest dissabte a Girona des de terres llunyanes els tres reis d'Orient i enguany ho faran amb la novetat que Sa Majestat el rei Baltasar ja no serà un blanc pintat sinó un negre autèntic com s'ha vingut reclamant de manera insistent des d'alguns sectors de la tradicional estirp gironina. Segons fonts properes als servidors reials situats en un campament a prop de la desbastada ciutat d'Alep, el negre que farà el discurs i les recomanacions a la mainada des de la plaça del Vi tindrà una increïble retirada amb un conegut fotògraf professional de Girona.

A banda, però, d'aquesta innovació de color a la cavalcada reial, la gran novetat d'aquest 2019 que demà comença serà sens dubte les eleccions municipals del mes de maig i, per tant, saber qui ocuparà el setial presidencial de la corporació. Des d'ara i fins que parlin les urnes, viurem una allau de propostes, promeses, censures i afirmacions en torn a problemes ciutadans d'avui i d'ahir, però no estic segur que es concretin gaires compromisos més enllà de les bones paraules i els desitjos més o menys compartits d'una ciutat millor. En aquestes mateixes pàgines l'any passat posava l'exemple d'alguns temes pendents, qüestions que avui, malauradament, segueixen exactament igual. El futur de l'hospital Trueta continua essent una incògnita sense que la Generalitat, en boca del responsable de Sanitat (si és que n'hi ha) hagi concretat encara ubicació, projecte, terminis i pressupost. Naturalment, també el tema del Modern està on era tot i que, en aquest cas, ja hi ha hagut la presentació de propostes d'execució d'un projecte de futur, però obres, allò que se'n diu obres d'execució, encara res de res. El Parc central s'ha acabat i s'ha acabat bé, però el «finger» que va desaparèixer per un error municipal i ara s'ha de reposar pagant-lo amb diners de tots els gironins, segurament es quedarà sense fer.

Després de 46 anys de no tenir cap ensurt seriós en el tema dels aiguats, el passat novembre vam estar a punt de patir una nova inundació. Farà alguna cosa l'ACA aquest 2019 per prevenir un desastre que, tal i com s'ha comprovat, és més que possible? Em temo que aquest problema ni tan sols sortirà en els debats electorals. Amb el nou any venen temps d'incerteses i molts d'interrogants, la resposta dels quals segurament no està en l'esfera de les decisions municipals sinó que ens toquen de més lluny, des de la banda oest de la plaça de Sant Jaume, on les coses no estan ni clares ni tranquil·les.

Tirar gasolina al foc com sol fer el president provisional Quim Torra pot ser molt aplaudit per la tropa dels CDRs però perjudicar els catalans amb boicots i talls de carreteres en defensa de la seva república virtual, segurament és el pitjor servei al país que es pot fer. Malgrat els núvols de tempesta que s'expandeixen arreu, a Girona volem ben lluny de casa les ànsies d'enfrontaments i, segurament, els brindis d'aquesta nit vagin en el sentit de desitjar-nos bona salut i una pau duradora.

A les portes d'una propera campanya electoral en què sovintejaran les promeses de fer aquest any allò que s'hauria d'haver fet l'any passat, cal no oblidar aquella afirmació de Gustave le Bon, autor del segle XIX conegut per les seves obres sobre psicologia de masses: «L'hàbit més perillós dels polítics mediocres és prometre allò que saben que no podran complir». Bon any nou!